Monday, April 16, 2012

PRESENTACIÓ DE "LA MIGRACIÓN DE LA MEMORIA HISTÓRICA"

                                            fotos: Candela López Tagliafico
 Ahir dilluns vaig tenir el plaer de participar a la presentació a Barcelona a la llibreria Alibri, del llibre coordinat per Antonio Izquierdo "La migración de la memoria histórica", editat per la Fundación Largo Caballero i Edicions Bellaterra. Vaig compartir taula amb Almudena Asenjo, Directora de la Fundació, amb el diputat d'Iniciativa, Joan Herrera, i amb Antonio Izquierdo.

El llibre parteix de la Disposició Adicional 7 de la Llei de la Memòria Històrica que permet que els descendents d'immigrants i exiliats espanyols puguin recuperar la nacionalitat espanyola i més a més, no hagin de renunciar a la que tenen ara. Fins ara molts només podien obtenir la nacionalitat dels seus pares o avis després de residir legalment a Espanya un any. I per poder residir-hi legalment havien d'aconseguir primers els papers, cosa sovint difícil.
La llei diu:
Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura.
Disposición adicional 7ª
  1Las personas cuyo padre o madre hubiese sido originariamente español podrán optar a la nacionalidad española de origen si formalizan su declaración en el plazo de dos años desde la entrada en vigor de la presente disposición adicional. Dicho plazo podrá ser prorrogado por acuerdo de Consejo de Ministros hasta el límite de un año.
2. Este derecho también se reconocerá a los nietos de quienes perdieron o tuvieron que renunciar a la nacionalidad española como consecuencia del exilio.
L'estudi fa un seguiments de les 800.000 cites fetes fins desembre a les oficines diplomàtiques espanyoles -majoritàriamenta  a Llatinoamèrica- i dels 525.000 expedients que s'estan tramitant. Fa entrevistes aleatòries a demandants, majoritàriament vinculats a centres socials d'espanyols, gallegos, asturians, etc, i descriu la situació de l'emigració espanyola als diferenets països llatinoamericans. 

A la presentació Herrera i Izquierdo van coincidir que va ser una proposta del ministre de Treball, Jesús Caldera, recolzada per la Vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, per obrir una nova via d'entrada d'immigració legal des de Llatinoamèrica, en un moment que es volia tancar el flux d'entrada, pensant que així vindria sobretot gent hispanoparlant i qualificada. Així, davant les crítiques que generaven les regularitzacions i l'entrada amb papers pel denominat Catàleg de Feines de Díficil Cobertura, es deixava una porta oberta que no es contabilitzaria com mà d'obra estrangera sinó espanyola. De fet, cada cop que Zapatero viatjava Llatinoamèrica, aquesta era una demanda que li feien els descendents d'espanyols, i es va aprofitar la Llei de la Memòria Històrica, barrejant-ho amb els nets d'exiliats de la Guerra Civil.
El diputat Joan Herrera, que va tenir un paper important en la redacció de la llei, compartia aquesta tesi d'Izquierdo. I l'estudi conclou que donada la crisi, tret del cas dels cubans que sí volen marxar, la majoria dels qui obtinguin la nacionalitat ara no vindran a Espanya a buscar feina, però sí volen el passaport espanyol per poder viatjar amb més llibertat de circulació o per buscar feina a Europa o, fins i tot als Estats Units, on hi ha més facilitat pels ciutadans de la UE.
 
Izquierdo va anunciar que havia signat un conveni amb el Govern espanyol per continuar amb la investigació un cop es conclogui la resolució dels expedients i fer un treball de camp a Llatinoamèrica  
TRADUCCIÓN AL CASTELLANO:
Ayer lunes tuve el placer de participar en la presentación en Barcelona en la librería Alibri, del libro coordinado por Antonio Izquierdo "La migración de la memoria histórica", editado por la Fundación Largo Caballero y Edicions Bellaterra. Compartí mesa con Almudena Asenjo, Directora de la Fundación, con el diputado de Iniciativa, Joan Herrera, y con Antonio Izquierdo.El libro parte
de la Disposición Adicional séptima de la Ley de la Memoria Histórica que permite que los descendientes de inmigrantes y exiliados españoles puedan recuperar la nacionalidad española y además, no tengan que renunciar a la que tienen ahora. Hasta ahora muchos sólo podían obtener la nacionalidad de sus padres o abuelos después de residir legalmente en España un año. Y para poder residir legalmente tenían que conseguir primero los papeles cosa,  a menudo, difícil.La ley dice:Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocia y amplian Derechos y se establecía Medidas en favor de Quienes padecieron persecuciones o violencia Durante la guerra civil y la dictadura.Disposición adicional 7 ª
  
1Las personas cuyo padre o madre hubiese sidos originariamente español podrán optar a la nacionalidad española de origen si formalizan su declaración en el plazo de dos años desde la entrada en vigor de la presente disposición adicional. Dicho plazo podrá ser prorrogada por Acuerdo de Consejo de Ministros hasta el límite de un año.2. Este Derecho también se reconocerá a los nietos de quienes perdieron o tuvieron que renunciar a la Nacionalidad española como consecuencias del exilio.

 
Link de la leyEl estudio hace un seguimiento de las 800.000 citas realizadas hasta diciembre en las oficinas diplomáticas españolas-majoritàriamenta en Latinoamérica-y de los 525.000 expedientes que se están tramitando. Hace entrevistas aleatorias demandantes, en su mayoría vinculados a centros sociales de españoles, gallegos, asturianos, etc, y describe la situación de la emigración española a los diferenets países latinoamericanos.En la presentación Herrera e Izquierdo coincidieron que fue una propuesta del ministro de Trabajo, Jesús Caldera, apoyada por la Vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, para abrir una nueva vía de entrada de inmigración legal desde Latinoamérica, en un momento que se quería cerrar el flujo de entrada, pensando que así vendría sobre todo gente hispanohablante y cualificada. Así, ante las críticas que generaban las regularizaciones y la entrada con papeles por el denominado Catálogo de Trabajos de difícil cobertura, se dejaba una puerta abierta que no se contabilizarán como mano de obra extranjera sino española. De hecho, cada vez que Zapatero viajaba Latinoamérica, ésta era una demanda que le hacían los descendientes de españoles, y se aprovechó la Ley de la Memoria Histórica, mezclándolo con los limpios de exiliados de la Guerra Civil.El diputado Joan Herrera, que tuvo un papel importante en la redacción de la ley, compartía esta tesis de Izquierdo. Y el estudio concluye que dada la crisis, salvo en el caso de los cubanos que sí quieren irse, la mayoría de los que obtengan la nacionalidad ahora no vendrán a España a buscar trabajo, pero sí quieren el pasaporte español para poder viajar con más libertad de circulación o para buscar trabajo en Europa o, incluso en Estados Unidos, donde hay más facilidad por los ciudadanos de la UE.Izquierdo anunció que había firmado un convenio con el Gobierno español para continuar con la investigación una vez se concluya la resolución de los expedientes y hacer un trabajo de campo en Latinoamérica

Thursday, April 12, 2012

PRESENTACIONS DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A SALLENT (dia13) I MANRESA (18 d'abril)

El divendres 13 d'abril, a les 20 hores, a l'Ateneu Rocaus de Sallent (Carrer Santa Llúcia, 1) faig una xerrada sobre el creixement de l'ultradreta a Catalunya i Europa i presento el llibre Xenofòbia a Catalunya
Convocatòria de Facebook, clica aquí
Convocatòria a la pàgina de l'Ateneu Rocaus, aquí
El dimecres 18 d'abril, a les 19 hores, presento Xenofòbia a  Catalunya al Col·legi Oficial de Treball Social de Manresa, carrer Canonge Mulet, 2, 3r 1a.


                        Notícia al Regió 7  

Presentació a Manresa del llibre ´La xenofòbia a Catalunya´



REDACCIÓMANRESA
La delegació de Manresa-Catalunya Central del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya organitza la presentació del llibre La xenofòbia a Catalunya, que serà a càrrec de Xavier Rius, periodista i autor del llibre. L'acte tindrà lloc el proper dimecres, dia 18 d'abril, a la delegació del col·legi de Manresa, al carrer de Canonge Mulet, 2, 3r-1a. Xavier Rius, nascut a Barcelona el 1959, però resident a cavall entre Moià i la capital catalana, fa amb el llibre La xenofòbia a Catalunya un seguiment de l'ascens del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, i s'endinsa en les tensions viscudes a municipis com Vic, Badalona i Salt. El
periodista Xavier Rius també va presentar el llibre ahir a Sallent 
 

                             

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LA MIGRACIÓN DE LA MEMORIA HISTÓRICA", DILLUNS 16

Aquesta propera setmana, a més de presentar a Sallent, Manresa i Vilafranca el meu llibre, Xenofòbia a Catalunya, intervinc en la presentació a Barcelona del llibre coordinat i editat per Antonio Izquierdo "La migración de la Memória Histórica" que tracta, no només dels descendents d'exiliats i d'emigrants de l'Estat espanyol que a l'ampara de la Llei de la Memòria Històrica han pogut recuperar la nacionalitat espanyola, sinó, també, de l'emigració econòmica i l'exili polític que van patir tants milers i milers de persones a l'Estat espanyol el segle passat.
     Intervindrà l'autor, Antonio Izquierdo, Almudena Asenjo, de la Fundació F. Largo Caballero, el diputat d'Iniciativa, Joan Herrera, i jo mateix.
      Considero molt opotuna aquesta presentació, no només perquè ara Catalunya i l'Estat espanyol es torna a forçar a milers de persones a emigrar, sinó perquè tota la recuperació de la Memòria Històrica i la llei que es va fer -penso insuficient- sembla que els nous governants d'Espanya -i potser també alguns de Catalunya- volen ignorar.  
      Dilluns, a les 19 hores, Llibreria Alibri. Balmes, 26. Barcelona


Saturday, April 7, 2012

SARAJEVO, 20 ANYS

Quan Iugoslàvia es trenca Milosevic demana a les Repúbliques que entreguin les armes de la Milicia Territorial a l'Exècit Federal per evitar una guerra civil. Bòsnia ho fa creient que l'Exèrcit Federal no actuarà contra el poble. Quan el 5 d'abril de 1992 són assessinades per franctiradors Olga Sucic i Suada Dilberovic, una de família catòlica, l'altra musulmana, a uns dels ponts del riu Miljaka a Sarajevo, el president Alia Izetbegvic declara a la televisió:"Ciutadans de Sarajevo, podeu dormir tanquils que no hi haurà guerra. Per una guerra en calen dos i noslatres no la volem" No va ser una guerra, va ser un genocidi. 

Adjunto el link d'alguns articles meus de llavors:
Article a El País el 1993 comparant Sarajevo amb el setge a Madrid i la República  

 Bosnia, los laberintos del odio (El País, 1993)

 Article publicat al País, ara fa 10 anys, "Esa guerra que nos cambió"

                                            Aquesta foto meva per mi és molt especial. Va ser la imatge del projectes de reconstrucció a Bòsnia fets per Barcelona (Maragall va declarar Sarajevo, el Districte 11)  i molts altres de Catalunya




Placa en homenatge a  Olga Sucic i Suada Dilberovic al lloc on van ser abatudes


                  El símbol de les Olimpiades d'Hivern de 1984, bombardejat

  

Aquestes dues fotos malgrat el pas dels anys tenen per a mi un gran valor emocional. La foto de l'esquerra va esdevenir símbol dels projectes de reconstrucció a Bòsnia fets per Barcelona i Catalunya. L'any 1997 va ser el cartell de l'exposició que es va fer a l'Ajuntament de Barcelona. La de la dreta la portada i cartell de la Conferència de ciutats dividides feta a Sarajevo




Thursday, April 5, 2012

TERTÚLIA A COMRÀDIO SOBRE LA VAGA GENERAL, RETALLADES I INCIDENTS


Economia, crisi i solidaritat

El “TotsxTots” d’avui té un marcat to econòmic. N’hem parlat amb el professor Alexandre Muns, amb Juan Hernández Vigueras, autor del llibre “El casino que nos gobierna” i amb Arcadi Oliveres. Ara, a la tertúlia solidària dels dilluns també hi dedicarem una bona estona. Hi participen: Manel Manonelles, director del Fòrum Ubuntu, Xavier Rius, analista de conflictes, Iolanda Fresnillo, de l’Observatori del Deute en la Globalització i Manel Vila, del departament de Cooperació, Pau i Solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona.
Comentem els motius de la vaga, les retallades, la manifestació de Barcelona, els actes incívics i l'actuació dels mossos d'esquadra.
Clica aquí per escoltar el programa

Wednesday, April 4, 2012

ELS PRESUPOSTOS DEIXEN A CERO ELS FONS D'INTEGRACIÓ D'IMMIGRANTS



Avui s'han publicat informacions contradictòries sobre si es mantenen o no els Fons d'integració d'Immgrants en el Presupostos de l'Estat.
De moment queden en 0 euros, front els 67 milions d'euros de l'any passat. 
Mira també aquí, pàgina 11, és la pàgina web de La Moncloa d'avui.


 
MADRID, 30 Mar. (EUROPA PRESS) -
   La portavoz del PSOE en el Congreso en materia de Inmigración, Esperanza Esteve, ha recordado que esta misma semana el PP pactó mantener el Fondo de Integración de Inmigrantes en el Congreso, al mismo tiempo que ha avisado de que la suspensión de este fondo en 2012 supone "pan para hoy y hambre para mañana" porque se está dejando a los ayuntamientos desprovistos de herramientas para trabajar en la cohesión social y la buena convivencia.
   En concreto, el Ministerio de Empleo ha informado a Europa Press de que, pese a que la dotación del Fondo pasa de los 67 millones de euros previstos en el anterior ejercicio a cero para el presente año, la decisión del Gobierno consiste en dejar sin efecto el artículo que regula el fondo en 2012.
   Precisamente, la Comisión parlamentaria de Empleo y Seguridad Social ha dado luz verde a una iniciativa pactada entre PP, PSOE y CiU que insta al Gobierno a garantizar la financiación para el Fondo de apoyo a la acogida y la integración de los inmigrantes y que las comunidades autónomas y los ayuntamientos cuenten con recursos para atender las necesidades de esta población.
   Con todo ello, Esteve insiste en que, "sólo de esta forma" el Gobierno dejar de trabajar "preventivamente" en materia de integración y cohesión social en las ciudades, donde cree que es "especialmente imprescindible" trabajar preventivamente con segundas y terceras generaciones de familias de inmigrantes.
   "Cómo se va a construir esta convivencia si se está penalizando a la gente más sencilla, a las personas con dificultades", ha advertido la portavoz socialista.
   Así, ha explicado que este fondo fue creado por el PSOE en 2005 con el objetivo de conseguir la máxima cohesión en materia de inmigración en pequeñas poblaciones y barrios, a pesar de que los flujos migratorios puedan ir disminuyendo, con pequeños proyectos como tiempo libre para chicos inmigrantes después de la escuela.
   A su juicio, este tipo de proyectos tienen un "efecto multiplicador muy grande" porque, según apunta, el gran reto está en las segundas generaciones de inmigrantes.
   Sobre la votación del martes, en la que el PP pactó con PSOE y CiU pedir al Gobierno que mantuviera dicha dotación, Esteve dice que sólo así se demuestra la poca seriedad que tiene esta formación política y cómo los 'populares' utilizan la política para sus finalidades. "Nos lleva a un empobrecimiento colectivo porque uno no sólo empobrece con dinero sino con falta de estímulos adecuados", añade.

UN FONDO PARA LA INTEGRACIÓN

   El Fondo para la Integración fue creado por el gobierno socialista en el año 2004 con una dotación que pasó de 7 millones de euros hasta los 200 que se consignaron en el año 2009, destinados principalmente a la acogida a pie de playa, las políticas de aprendizaje de la lengua y el refuerzo educativo de los inmigrantes llegados a España, mediante acuerdos con ONG, comunidades autónomas y ayuntamientos.
   Aquel mismo 2009, el entonces ministro de Trabajo e Inmigración, Celestino Corbacho, intentó aplicar un recorte del 30 por ciento sobre el Fondo de Integración, restándole 59 millones de euros a su presupuesto. Sin embargo, distintas ofensivas parlamentarias impulsadas por el Partido Popular y CiU consiguieron que el Ejecutivo diera marcha atrás y, finalmente, la partida fue restituída.

ANGLADA VOL EXPORTAR PxC, TERCER INTENT


El passat dissabte Plataforma per Catalunya va celebrar un acte a la biblioteca Jordi Rubió de Sant Boi de Llobregat, amb la participació de regidors i militants propis i de simpatitzants d’altres llocs de l’Estat, en el que es va formalitzar l’extensió de Plataforma  fora de Catalunya. Malgrat que Anglada té registrada la sigla Plataforma X España, afegirien a la marca Plataforma X el nom de la comunitat autònoma o província segons el cas. 
        Propaganda d'Iniciativa Habitable i Alberto Grasa
Alberto Grasa, regidor d’Iniciativa Habitable al municipi madrileny de Galapagar és, ara per ara, l’únic càrrec públic fora de Catalunya del projecte de Plataforma. Iniciativa Habitable va obtenir el 2007 5 regidors al municipi de Talayuela, a Càceres, municipi on un terç dels habitants són immigrants magribins, si bé el projecte polític es trencà i a les eleccions de maig de 2011 Iniciativa Habitable, que va utilitzar també la sigla de Madrid Habitable, només va obtenir un regidor a Galapagar. En acabar la reunió Anglada va explicar que es presentarien a les eleccions Europees de 2014, qüestió que David Parada em va negar fa un mes. Enric Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC serà, probablement, el cap de llista.
               Imatge de la reunió penjada al web de PxC

                    DOS INTENTS QUE NO VAN ACABAR BÉ 
                     Aquest serà, doncs, la tercera vegada que Anglada exporta el se projecte fora de Catalunya, iniciatives que no van acabar bé.

Com explico al meu llibre “Xenofòbia a Catalunya” la primera vegada va ser el 2004, quan PxC només tenia quatre regidors (Vic, Vendrell, Manlleu i Cervera) l’ex militant d’extrema dreta, César Román, crea Plataforma por Madrid i intervé en el segon Congrés de PxC a Vic de novembre de 2004. També es creen Plataforma por la Comunidad Valenciana, que presidia Damià Sirvent, i Plataforma por Castilla y León, que coordina Ignacio Moratinos. Totes faran de la immigració i la denúncia de la corrupció, els seu eix. Però l’estructura orgànica de les plataformes seria confusa perquè malgrat que PxC només estava legalitzada a Catalunya, les diferents Plataformes formaven part d’una mateixa Comisión Ejecutiva Nacional, i els diners de Plataforma por Madrid es controlaven des d’un compte de Plataforma Vigatana d’una oficina de La Caixa a Vic.
Així totes les Plataformas faran de la immigració i la denúncia de la corrupció, els seu eix. Però l’estructura orgànica de les plataformes seria confusa perquè malgrat que PxC només estava legalitzada a Catalunya, les diferents Plataformes formaven part d’una mateixa Comisión Ejecutiva Nacional, i els diners de Plataforma por Madrid es controlaven des d’un compte de Plataforma Vigatana d’una oficina de La Caixa a Vic.
Segons Román, al marge de les discrepàncies que sorgiran “tret d’August Armengol  no hi havia ningú amb formació superior i el partit era monotemàtic amb la immigració. Amb l’obertura de les plataformes a Madrid, Castella i València els mitjans de comunicació entengueren el salt que fèiem. Però al mateix temps Anglada va començar a ser convidat a sopars i sortides en vaixell per empresaris de l’entorn de CiU. Eren sobretot empresaris amb interessos immobiliaris. Per una persona que no havia sortit de Vic més que com a venedor d’estètica, va representar una novetat, i va començar endiosar-se i a tornar-se molt més despòtic” (Alerta Digital, 14 de juny de 2010).
Personalment jo no sé si és pitjor que aquests contactes amb empresaris existissin o que, fins i tot amb els seus, fos un fabulador. El fet que portaria a trencar amb Plataforma por Madrid serien irregularitats econòmiques i que Plataforma a Vic, Manlleu el Vendrell votés en favor de l’Estatut que va aprovar el Parlament. El que sorprèn és que si al ple municipal en el que Plataforma va donar suport a l’Estatut va tenir lloc el 7 de novembre de 2005, perquè Roman va esperar vuit mesos per trencar. Més aviat penso que inicialment les Plataformas van preferir no donar-se per assabentades i quan van veure que no podien continuar amb Anglada, van treure el tema de l’Estatut per justificar-se.
Quan són acomiadats els treballadors de Plataforma por Madrid al qui es devia endarreriments, aquests van posar una demanda als tribunals i llavors surt a la llum que no havien estat donats d’alta a la seguritat social. Al febrer de 2007 el Jutjat Social número 21 de Madrid va condemnar Plataforma per Catalunya a pagar 52.628 euros als tres treballadors. Això farà que la quantia mensual que els ajuntaments pagaven a PxC quedi embargada.
  
  PLATAFORMA DE LAS CLASES MEDIAS, SEGON INTENT
            Al maig de 2010, després d’uns mesos que Anglada té una gran notorietat mediàtica arreu de l’Estat, gràcies a la polèmica del padró de Vic, surt a la venda el llibre d’editorial Rambla, Sin mordaza y sin velos. Llibre, signat per Anglada, ple de cites de pensadors, historiadors i referències a l’islam, que molts que coneixen Anglada negaran que en sigui l’autor. Un dels que escamparà que no ho és, serà César Roman, de l’antiga Plataforma por Madrid. Es dirà que l’autor és el periodista d’Intereconomia, Enrique de Diego, i propietari d’editorial Rambla. De Diego acaba de crear Plataforma de las Clases Medias amb un discurs similar al d’Anglada, però la persona que escriurà la major part del llibre serà un sevillà que poc després també es distanciarà d’Anglada. El llibre està prologat per Strache i comença a l’any 2025 quan el Partit Islamista s’ha convertit en la tercera força, proposa la implantació de la sharia, mentre rep la invitació del PP i PSOE de formar govern.
PxC farà el 29 de maig un acte multitudinari a l’hotel City Park de Sant Just Desvern. L’acte organitzat a l’estil americà, serà sufragat pel nou Secretari General de PxC, l’hispanoalemany, Pablo Barranco Schnitzler al que hiassistiran diferents líders antiislàmics europeus. El bon parlar de Barranco i el seu domini d’idiomes espantarà a certs dirigents de PxC que creuen que escala massa ràpid. Barranco ha portat a les files d’Anglada a Yolanda Couceiro Morín, ex militant de la Falange i del PP basc i Directora de Minuto Digital que es posarà al servei d’Anglada i De Diego.
El dissabte, 8 d’octubre, sis setmanes abans de les eleccions catalanes Anglada presenta a Madrid el llibre Sin mordazas y sin velos, en companyia d’Enrique de Diego que aprofita per fer difusió de Plataforma de las Clases Medias. Aquella presentació serà el primer error garrafal de campanya d’Anglada. Hi serà el programa El Intermedio de la Sexta amb el reporter Gonzo.
Com es veu al vídeo del programa, davant d’un públic d’extremadreta dreta, després que De Diego acusi a Montilla de voler fer de Catalunya una república islàmica per haver cedit terreny per la mesquita de Cornellà, Anglada repetirà aquella famosa frase de quan commemorava l’aixecament franquista que “Cristo no nos abandonará porque es nuestro comandante y amigo. Y Cristo puede perder una guerra, pero nunca piede una batalla”. Però en lloc d’acabar amb “Arriba España!” com feia de jove, cridarà: “El islam no pasará, no pasará....!” Anglada i De Diego, carregaran contra “la casta política parasitària”.  Y serà aquí quan Anglada caurà a la trampa de Gonzo i demostrarà que desconeix el llibre. Gonzo dirà: “La cuestión no es si Anglada ha escrito o no el libro, lo que pasa es que no se lo ha leído” 
 Imatge de la presentació a Madrid, amb Barranco a l'esquerra i De Diego a la dreta. Tots dos plegarien poc després
Pocs dies després Pablo Barranco, que diu rebre mails amenaçadors, deixa PxC en negar-li un lloc entre els cinc primers de la llista. I Barranco explicarà que Anglada té a la llista gent, com el dirigent de Vilanova i la Geltrú, Gerard Bellalta, condemnat per vendre contractes falsos a immigrants. Yolanda C. Morín i Minuto Digital també deixen de donar suport a Anglada.  
Enrique de Diego, de Plataforma de las Clases Medias, continuarà donant suport a Anglada, donat que vol exportar a Madrid a les eleccions de maig el seu projecte. Però passades les eleccions catalanes De Diego denunciarà Anglada per mentider i incoherent, i criticarà les idees pagano-esotèriques, d’extraterrestres i neonazis d’Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals.
 
ban nha mat pho ha noi bán nhà mặt phố hà nội