NOVA CRISI AL PP DE SALT, UN ALTRE REGIDOR “PER LLIURE"?

El portaveu i regidor del PP a Salt, Felip Gil, ha renunciat a formar part de la directiva de la pròxima junta local del PP saltenc. Tal com publica avui El Punt Avui, (clica),  Gil va consultar la seva decisió amb el president del PP a Girona, Enric Millo. La renúncia segons diu Gil al Punt Avui, “es deu a raons organitzatives i no és en cap cas fruit de la manca d'entesa que es rumoreja que hi ha dins l'agrupació local i que el regidor desmenteix categòricament: Ningú m'ha dit que tingui cap problema dins el PP de Salt, ni tinc constància que n'existeixi cap”.

Però és un fet que el nomenament de Felip Gil com a cap de llista del PP saltenc es va viure fa deu mesos com un cop d’estat fet des de Girona per Enric Millo, amb el vistiplau, segons membres del PP saltenc, del llavors cap de l’oposició a Salt, el democratacristià i exalcalde, Jaume Torramadé. Tota la junta del PP saltenc va dimitir començant pel llavors regidor, Antonio González, que durant aquell mandat sempre havia mantingut,des de l'oposició, una actitud de reconeixement de la legitimitat de l'alcaldessa, Iolanda Pineda.

Felip Gil, nascut a Salt, però resident des de fa anys a Sant Gregori, havia participat al dinar que va fer Josep Anglada a Girona el maig de 2010 per tal de crear els grups locals de PxC a Girona i Salt, i hauria rebut la proposta –que finalment va desestimar—, d’encapçalar la candidatura de PxC a Girona ciutat.

 Finalment Gil va encapçalar la llista del PP de Salt amb part de la junta dimissionària fent campanya en contra. Només va sortir ell de regidor. I al llarg d’aquests vuit mesos ha votat gairebé sempre a favor de les propostes de l’equip de govern de Jaume Torramadé, amb qui des de fa molts anys manté una bona amistat i empatia. Així Torramadé ha aconseguit la majoria absoluta necessària per la governabilitat amb el vot de Gil i dels dos regidors trànsfugues de PxC. La número 2 de la llista del PP saltenc és Maria Codinach, que va ser fundadora del partit Gent per Salt, va participar també al dinar amb Anglada, i finalment va formar part de la candidatura del PP, si bé a l’agost trencaria amb Gil.  
Ara es veurà si el regidor va per lliure, o potser mai  no hi ha anat?

                                 Felip Gil, al centre de la foto
link de la crisi de fa un any 
 link informació dinar amb Anglada

ASSAD ENCARA TÉ ALIATS (article al Punt Avui, 12-2-2012)

Article al Punt Avui

12/02/12 02:00 - Periodista - Xavier Riusemail protegit

Seguidors d'Assad durant l'arribada del cap diplomàtic rus, Sergei Lavrov, a Damasc Foto: AFP.

Si dues conclusions es poden treure dels últims esdeveniments viscuts a Síria i de la posició russa al Consell de Seguretat és que encara haurà de morir molta gent abans que Baixar al-Assad caigui, i que encara té suports dins i fora de Síria, per més que la majoria de països de la Unió Europea i del Consell de Cooperació del Golf hagin retirat els ambaixadors, i que la Lliga Àrab li demani que deixi el poder en mans del vicepresident.
Assad té el suport de Rússia que, juntament amb la Xina, va vetar la resolució del Consell de Seguretat de fa una setmana, no només perquè Rússia té al port sirià de Tartus la seva única base naval a la Mediterrània, i importants acords de venda d'armes amb Damasc, sinó perquè no vol que una caiguda violenta d'Assad generi un contagi a les repúbliques caucàsiques. Un contagi que podria desestabilitzar Rússia, ara que Putin es disposa a guanyar amb mètodes de dubtosa transparència les eleccions. Rússia, a més a més, fa pagar a la comunitat internacional l'engany que va patir quan no va vetar la Resolució 1973 sobre Líbia, que es va dir que autoritzava només accions armades per aturar els atacs a la població i imposar un alto el foc a les parts, també als opositors. I com es va veure, es va utilitzar per bombardejar només un bàndol, fins a fer caure Gaddafi. Hi ha qui ha comparat les massacres de civils a Homs i les imatges de milicians amb fusells enfrontant-se a tancs i artilleria amb les del Sarajevo de fa vint anys. Als Balcans històricament havien topat durant segles els interessos de tres blocs: l'occidental catòlic, l'oriental eslau ortodox i l'otomà musulmà. A Síria s'enfronten ara també els interessos de tres blocs que, històricament, han lluitat per liderar el món islàmic: l'àrab, el persa i turc.
Els àrabs estan dividits en dos blocs. Per una banda hi ha els interessos de la teocràtica i feudal Aràbia Saudita i la majoria de monarquies petrolieres que, si bé no desitgen que continuïn les revoltes, volen fer caure Assad, xiïta alauita, l'home al món àrab de l'Iran. I de l'altra, Qatar, veritable poder emergent, nou centre financer i polític, amic d'Occident i pare de la televisió Al-jazeera que ha il·luminat les revoltes.
En segon lloc hi ha l'Iran, que té en Assad la seva porta d'entrada al món àrab i la clau per sostenir Hezbol·là, partit i milícia que, no només pot fer esclatar l'equilibri al Líban, sinó que posa sota les cordes sempre que vol Israel. I l'Iran pugna ara amb Occident, Israel, i també amb Aràbia Saudita, per la possessió o la capacitat de tenir l'arma atòmica.
I en tercer lloc Turquia, que és el model democràtic dels islamistes de Recep Tayyip Erdogan, veí de Síria, que pateix una allau de refugiats i dóna suport material als desertors de l'Exèrcit Sirià Lliure. I si el règim de Damasc cau gràcies a l'ajuda turca, serà una derrota estratègica dels àrabs.
Però al marge dels amics i enemics que Assad té al món islàmic, tal com es va veure en la rebuda que es va fer a Damasc i Alep al ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, Assad té el suport de la minoria alauita, de part de la burgesia sunnita i dels cristians d'aquestes dues ciutats, que coneixen bé les persecucions que pateixen ara els cristians a Egipte.
El que ningú sap és fins quan Assad i els caps de l'exèrcit i els cossos policials, majoritàriament alauites, podran continuar massacrant el seu poble. Evidentment ja no hi ha marxa enrere i un cop caigués el líder, no hi hauria cap vicepresident ni general alauita que pogués controlar les masses com es va fer a Tunísia i Egipte. De moment Assad ha reprimit els rebels amb artilleria i tancs, però ha evitat utilitzar els centenars de milers de soldats, majoritàriament sunnites, per por que es neguin a disparar contra els seus germans i es passin a l'enemic. Serà potser llavors quan les hores d'Assad s'acabin. Mentrestant, atrinxerat a Damasc, les seves tropes continuaran matant i sempre a la desesperada, podrà intentar fer sortir les masses al Líban com una cortina de fum per guanyar temps.

                          

PACTE D’ESTABILITAT A VIC ENTRE VILA D’ABADAL I ANGLADA?

                                             A l’Anglada, ni aigua!

Josep Maria Vila d’Abadal, en el ple del 18 de juny de 2007, que va ser investit alcalde, va qualificar en el  seu discurs de “xenòfob i racista” el partit d’Anglada, a qui “no se li ha de donar ni aigua”. PxC havia passat d’un a quatre regidors i CiU, per primera vegada, baixava dels 10 als 8.  Aquestes afirmacions van motivar que els regidors de PxC abandonessin l’acte.

En el proper Ple, Anglada li va dir que havia insultat als tres mil vigatans que l’havien votat, dels qui també havia de ser l’alcalde, i Vila d’Abadal, menjant-se l’orgull, va demanar disculpes.

            El desembre de 2009, governant Vila d’Abadal en coalició amb els socialistes i ERC, en veure que la popularitat d’Anglada no minvava, va creure que s’havia de “fer alguna cosa per salvar la ciutat” i va fer la proposta de negar el padró i denunciar a la policia els irregulars. Proposta condemnada al fracàs en ser contrària a la llei, cosa que, com explico en el llibre Xenofòbia a Catalunya,(http://jcomajoan.blogspot.com/2011/11/megaloman-fabulador-i-poc-cristia.html ) lluny d’afeblir Anglada li va donar una publicitat mediàtica que ell mai no hagués aconseguit per si sol i, encara, va debilitar més Vila d’Abadal.

Així Vila, ple rere ple, havia d’aguantar les mofes d’un Anglada enavalentonat. Més a més, l'alcade se sentia enganyat per Duran Lleida que li havia demanat el maig de 2007 anés Vic –ell vivia a Barcelona- a encapçalar la candidatura de CiU en no tenir UDC cap de llista. Com explico al llibre, sembla que Duran no li havia dit que no a la seva demanda d’anar de número 5 a les llistes de CiU al Parlament. El 5 era el que es mereixia el seu pare a les segones eleccions catalanes com a  fill del fundador del partit –creat a la cuina de la casa familiar del Cavaller de Vidrà— i persona que havia mantingut UDC viva durant el franquisme, i humiliant-lo, li van oferir el 42. I ves per on, ara Duran donava el 5 a Ramon Espadaler, el noi de la benzinera de Sant Quirze, i a ell, net del fundador del partit, fill de qui va salvar UDC durant la dictadura, i hereu del Cavaller de Vidrà, incomplint la promesa per haver salvat lel lloc d'Unió a Vic, el posava el 12. Llavors Vila d’Abadal dimiteix del Comitè de Govern d’Unió, al cap d’uns dies es retracta i Duran, compassiu, li ofereix el 17, que ell accepta. Però mantindrà molt mala relació amb Duran, i casualment Vila d’Abadal, mentre Duran parla de ser ministre d’Espanya i discrepa de les consultes independentistes, impulsarà des de Vic l’associació de municipis independentistes. D’aquí bé que Duran centrarà el seu interès en l’altre alcalde d’Unió, en Jaume Torramadé, de Salt.

                     De Senyooorrrrr Vil·l·l·la d’Abbaaadaallllllll  a “Sr Alcalde”

            Recordo encara les cares dels regidors de Vic, al Ple de juliol de 2010, intentant aguantant-se el riure –també els de CDC!— quan Anglada pregunta a l’alcalde emfatitzant amb la seva cantarella “Sr. Vil.l.l.la d’Abadallllllllll, ara que vostè anirà al Parlament pensa delegar en algun regidor en cap, donat que entre que viu a Barcelona, administrar les finques, els negocis, l’escó al Parlament, i l’Ajuntament de Vic li mancarà temps…. Encara que vostè pensava que aniria el 5, en Duran el posa 12, llavor dimiteix, es retracta, el posen el 17… Sort que en Montilla no farà les eleccions el dia del Sants Innocents que potser acabaria de Suplente Tercero?”

            Per Anglada, l’alcalde, després d’haver de fer marxa enrere a la proposta del padró era el “Senyoorrr Vil·l·l·la d’Abadaaaaaaaaal” que li donava tot gratis al seus amics moritos i negritos. El maig de 2011 en una entrevista que li fa en Josep Comajoan  (http://jcomajoan.blogspot.com/2011/0(5/la-republica-de-weimar-com-llico.html ) diu que si Anglada no baixa del quatre regidors, ell haurà fracassat i no assumirà l’alcaldia. Llavors Anglada puja de 4 a 5 regidors, mentre CiU s’estanca en els 8. Es diu que la seva dona li va dir la mateixa nit electoral en confirmar-se els resultats:  “Josep vámonos ya a Barcelona que Vic no te merece”. I Vic va estar una setmana amb l’alcalde en funcions i alcalde electe desaparegut, sense saber si el nou alcalde seria Vila d’Abadal d’Unió o la convergent Anna Erra.

            Llavors en tornar a Vic i acceptar l’alcaldia va reconeixer que haurà de parlar amb l’Anglada i per mostrar aquesta bona voluntat, vulnerant el vigent Pacte Nacional d’Immigració, vota a favor de la moció de PxC per tal que el Govern espanyol no signi el conveni de reciprocitat amb Marroc pel dret de vot a les municipals dels immigrants amb més de cinc anys de residència legal, com poden fer ja molts llationamericans.

            Des de llavors Anglada deixa de dirigir-se a l’alcalde fent la cantarella amb els seus cognoms i l’anomenarà “Sr. Alcalde” i deixarà de retreure-li que li regala tot als immigrants. I des de llavors, moltes votacions les guanyarà per majoria absoluta amb els vots de CiU, ERC i PxC. I ja que he parlat de Salt, Torramadé aconseguirà també la governabilitat amb el pas al Partido Mixto  o grup de No Adscrits de dos regidors de PxC.

                                  El Ple del dilluns, PxC defensa a CiU

            Aquesta entente CiU-PxC es va veure clarament al Ple d’aquest dilluns. Així, la moció de PSC i Iniciativa per tal que es faci públic el deute que té la Generalitat amb l’Ajuntament de Vic, fou rebutjada amb els vots de PxC i CiU. La regidora de PxC, Marta Riera va fer una disculpa del governs d’Atur Mas, “donat que els problemes econòmics del Govern de la Generalitat tenen nom i cognom i no són de fa dues setmanes: Montilla, Carod i Saura”. Semblava que PxC hagués oblidat el  seu discurs de culpar de de tot a la casta política corrupte del cas Millet i de donar-li "tot de franc als immigrants"

            I PxC va rebre el suport de CiU en la moció d’Anglada demanant la supressió del Registre Municipal de Parelles de Fet pel frau que en farien alguns estrangers. La moció es va aprovar amb el sí de PxC i CiU, l’abstenció d’ERC, soci de govern de Vic, i el no del PSC, Iniciativa i Solidaritat. La CUP, de qui ara parlaré, no va participar. És cert que aquest registre ha perdut el sentit que tenia quan es va crear per donar cabuda a les parelles homosexuals, ara reconegudes –bé, el PP va interposar recurs al Constitucional!— i que la Llei catalana de Parelles de Fet dóna cobertura a les unions que no passen pel jutjar o la vicaria. Però també es podrà fer frau fent “parella de fet” pels altres procediments de la llei catalana que ningú no qüestiona.

           

              La CUP, Rieradevall i el Reglament de Funcionament de les entitats locals

Ara fa dos mesos va dimitir “per motius personals i laborals” la regidora de la CUP, Laia Jurado, que al costat de l’objector i insubmís, Quim Soler, havien representat la CUP al consistori l’anterior legislatura. Al maig, la candidatura fou encapçalada per la polifacètica Georgina Rieradevall, advocada, diplomada en Educació Social, actriu i professora de teatre. Ara fa un any i mig Rieradevall va dirigir el Lip Dup per la independència fet a Vic que va ser record mundial de participants  http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8 . La CUP va pujar en vots i va revalidar els dos regidors, però Jurado per motius personals i –crec- per certes discrepàncies va renunciar fa dos mesos a l’acta de regidora, acta que va ser ocupada aquest dilluns per Nil Puigivila que anava de número 20 a la llista.(bloc de la CUP)

            S’ha especulat molt sobre la dimissió de Jurado, el fet que ocupi el seu lloc el número vint i el pes del col·lectiu La Torratxa a la CUP. Pel que sé, a nivell assembleari es va decidir qui estava en millor situació personal i laboral per ocupar el lloc —el marit de Rieradevall anava al número 11— i va ser triat Puigivila. El que sembla és que Jurado no tenia clar que fos acertada la decisió de la CUP de no participar en qualsevol moció que presentés PxC, en lloc de votar-hi en contra, ni tampoc abstenir-se, com es feia fins llavors i intervindre en el debat.

            I és aquí on el Ple va tenir tocs surrealistes donat que inicialment l’alcalde havia dit que si no volien participar en les mocions de PxC, perquè no es considerés abstenció havien d'abandonar el Ple. Però Rieradevall .que és advocada- el va convèncer que el Reglamento de Organización i Funcionaminento de la entidades locales, permetia no participar sense abandonar la sala, sempre i quan ho deixessin clar abans d’iniciar-se la lectura de la moció i el debat. Segons Rieradevall a alguns ajuntaments així es feia. Però en el moments de la moció de PxC sobre el registre de parelles de fet, Anglada va qüestionar aquesta possibilitat, demanant l’opinió del secretari Municipal que va donar la raó a Anglada. Llavors l’alcalde va demanar a Rieradevall que sortis fora del Ple, on era, esperant també, el nou regidor Puigivila. Puigivila gràcies a una maniobra d’Anglada sobre l’ordre del dia, acceptada per CiU, en aquell  momentencara no havia pres possessió de l’acta. I el resum de tot és que Anglada va sortir cofoi del  Ple, mostrant-se com a veritable crossa del govern en minoria de CiU-ERC. (nota de premsa de la CUP)

            I ja que parlo de la jove Georgina Rieradevall, vull fer esment sobre la seva germana, Maria Rieradevall, també advocada, especialitzada en estrangeria i senadora gironina  per CiU des de desembre  Clica aquí L’endemà del Ple de Vic el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz compareixia per primera vegada al Senat i va haver de respondre a la primera pregunta de la nova senadora sobre si el Govern pensava aprovar un Reglament per acabar amb el buit en que es gestionen els Centres d’Internament d’Estangers (enllaç aquí) . A CiU hi ha molts dirigents que tenen molt clar que la manera d’abordar la immigració triada per Torramadé i Vila d’Abadal no és la correcta.  Penso en el Conseller Cleries, en el Director d’Immigració, Xavier Bosch, penso en l’Àngel Colom, l’Àngel Miret,  Miquel Esteve, Ferran Falcó, Josep Pera, o en Carles Campuzano. M’agradaria que la senadora Rieradevall  actués també com ells!   

 Text debat M. Rieradevall- J.Fernández Díaz al Senat, pàgina 51, clica aquí

Llibertat.cat recull, comenta i amplia aquest article

Presentació llibre "Xenofòbia a Catalunya", dijous 16 de febrer, UB del Raval

Presentació llibre "Xenofòbia a Catalunya" en el marc de l'acte "Els feixistes d'ahir, demòcrates d'avui". Intervenen joves vilafranquins antifeixistes encausats i l'autor del llibre, Xavier Rius Sant. Organitza: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Lloc: Universitat de Barcelona, El Raval, Aula 206

,

 Més informació al Facebook, aquí
  Crònica de l'acte, clica aquí

ivendres 17 de febrer de 2012

Crònica de la xerrada contra el feixisme a la UB-Raval

Ahir dijous 16 a la UB Raval va tenir lloc la xerrada sobre l'auge del feixisme al nostre país, organitzada pel nucli del SEPC de la facultat, amb més d'una vintena d'assistents.

Primerament, el periodista Xavier Rius va presentar el seu llibre "Xenofòbia a Catalunya", i va fer un repàs de l'evolució de l'extrema dreta, les seves principals organitzacions en l'actualitat (essent PxC la de major èxit electoral) i la presència de individus feixistes en partits com UdC. Tot seguit, un dels imputats pels fets de Vilafranca (on una manifestació de protesta per un acte feixista de la PxC que s'anava a celebrar aquell mateix dia va acabar amb 9 persones imputades) va explicar com estava el seu cas. Finalment, es va presentar la campanya "solidaritat amb l'antifeixisme combatiu", on dues companyes de Cornellà van explicar el cas repressiu contra el company Adri de Cornellà (imputat arran d'uns fets que van tenir lloc durant la manifestació de l'11-S del passat 2008), i van desgranar els principals eixos de la campanya, fonamentats en la denúncia de l'autèntic caràcter del feixisme.

I properament presentacions a Badalona, Mataró (21 de març) i Manresa (18 d'abril)

Hitler també perseguia els gitanos, article de Joan Salicrú

Donada la polèmica amb els regidors de PxC de Sant Boi, reprodueixo aquí l'article del periodista mataroní, Joan Salicrú sobre la cap de llista de PxC a Mataró 

Hitler també perseguia els gitanos* 

Article de Joan Salicrú  Bloc de Joan Salicrú, clica aquí.
Mònica Lora, cap del grup municipal de Plataforma per Catalunya a Mataró, és una persona que té més cara que esquena. Encapçalant una llista plena de membres d’una minoria ètnica com són els gitanos, és capaç de publicar en el seu Twitter, fa 22 dies, el missatge “Fora mesquites de Mataró” i de retuitejar algú que diu “Yo soy de Mataró y cada viernes me cruzo con más de 300 de estos [musulmans] de camino a rezar mientras yo subo cansado de currar”, i al mateix temps, ara fa nou dies, es presenta davant el Moment a la Intolerància al Passeig Carles Padrós de la capital del Maresme en el dia que es commemora l’Holocaust nazi per solidaritzar-se amb aquella tragèdia. O estàs amb la llibertat, contra el nazisme i contra tota intolerància o estàs amb els que la fomenten. I això que Hitler, a banda de perseguir jueus, també portava als camps de concentració els gitanos de la llista de Lora.

Però és que en realitat Mònica Lora és només una oportunista. Després d’intentar treballar en el món de la moda, es va afiliar a Plataforma poc abans de les eleccions, quan va ensumar-se l'èxit. Es va passar la campanya criticant el que ella en diu “casta política” i resulta que ha passat de cobrar 200 euros al mes per treballar de professora d’extraescolars a embutxacar-se mensualment gairebé 3.000 euros, entre el seu càrrec a l’Ajuntament i al Consell Comarcal del Maresme. No serà que tota la retòrica antiimmigració era només per fer-se un sou?

No em trobareu entre els “bonistes” respecte la immigració. Crec que hi ha problemàtiques a nivell de sorolls, de convivència, provocades per la concentració d’immigrants que no es poden tolerar. Ni vestimentes com el niqab i el burka. I que s’ha de ser absolutament estricte en què tothom compleixi les normes legals. Però d’aquí a perseguir la llibertat religiosa i fomentar la intolerància, com fa Lora, hi ha una frontera infranquejable. La de la llibertat.
---------------------
 Aprofito per linkar l'article que acaba de penjar Josep Puigdengolas al seu blog sobre PxC de Sant Boi i Militia, clica aquí, article J Puigdengolas

SANT BOI, LA PIRMI, PxC I MILITIA

El passat dilluns, 30 de gener, vaig assistir per primera vegada a un Ple municipal de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, municipi on governen PSC i Iniciativa, i en el que PxC va obtenir tres regidors les eleccions municipals del 22 de maig. El cap de llista de PxC és David Parada, Secretari d’Organització i Acció Electoral de PxC, persona de màxima confiança de Josep Anglada, que milita a PxC des dels orígens. Parada va anar de número 4 a les eleccions catalanes de 2010. Francisco Pastor és el número 2 i el regidor d'Iniciativa Josep Puigdengolas ha fet aquest post sobre el seu twitter. per mostrar les seves idees d'extremadreta

            Sant Boi és un municipi amb un índex d’immigració d’un 10,34% (8.522 estrangers), molt per sota del 16% que hi ha de mitjana a Catalunya i no hi havia hagut conflictes de convivència. La irrupció de PxC va sorprendre –restant vots sobretot al PSC—, si bé és cert que Parada va fer una campanya persistent i intensa els mesos abans de les eleccions municipals i no té un discurs groller i insultant com mostra, de vegades, Josep Anglada.

            La revista El Triangle sempre ha dit que ell pertanyia a les Brigadas Blanquiazules de l’Espanyol i que hauria portat a PxC joves d’aquest grup ultra. Ell sempre m’ho ha negat, tot i que reconeix haver esta membre de la Grada Jove de l’Espanyol.

            El 9 d’octubre es va celebrar a Sant Boi el Congrés constituent de les Joventuts Identitàries per Catalunya o joventuts de PxC, acte que va motivar una concentració antifeixista que va ser dissolta o aturada pels mossos d’esquadra.

            El passat 6 de desembre vaig tenir el plaer de presentar el meu llibre Xenofòbia a Catalunya a Sant Boi, convidat per Iniciativa per Catalunya Verds i vaig conèixer als regidors  Josep Puigdengolas, Alba Martínez, Miguel Ángel Merino i Luis Pérez.

            Aquest dilluns vaig anar al Ple on es debatia la moció de PxC que estan presentant als ajuntaments on tenen representació, per tal de negar la Renda Mínima d’Inserció als immigrants extracomunitaris. En Josep Puigdengolas em va informar que també hi hauria una sorpresa al final del Ple en relació a PxC.

                    MENTIDES DE LA  RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ

            David Parada va defensar la moció mentint sobre el que diu la llei en relació als bens immobles dels demandants del que abans es coneixia com a PIRMI. Parada va dir que la llei negava a aquesta prestació a qui tenia bens i com que no es pot comprovar si tenen o no bens als seus països d’origen, feien un frau de llei i estaven en situació de superioritat als autòctons. Però tal com van replicar els portaveus dels altres partits, la llei no diu que no puguin tenir bens, sinó que no tinguin bens que poguessin donar guanys per la seva subsistència i que la casa en propietat hi visquin els pares o fills no significa que els doni una renda per viure . No repetiré aquí el que van dir el Tinent d’Alcalde d’Iniciativa, Luis Pérez, que linko aquí, ni la regidora socialista responsable de serveis Socials, Lluïsa Moret. Si vull recalcar que va ser contundent la regidora del PP, Marina Lozano Illescas, que va qualificar la moció de barbaritat, i també Jaume Pujades de CiU que va qualificar-la de torpede a la línia de  flotació de la convivència. Recalco la claredat de PP i CiU perquè contrasta amb el discurs d’altres responsables dels seus partits com Garcia Albiol a Badalona, o el regidor d’UDC de Guardiola de Berguedà, Jordi Carreras que, després de twitejar, tuits d’Anglada,  va fer-ne un demanant als Reis d’Orient quedar-se en atur i un burka, per cobrar més i abans que la resta d’aturats, el qual no ha estat cessat del seu càrrec ni per l’alcaldessa, ni suspès de militància per UDC.

            Un cop rebutjat amb el no de tota la resta de partits la proposta de PxC, Plataforma va presentar una moció contra la pujada del transport públic i va ser votada unànimement per tots. Com van dir els altres grups, qualsevol proposta de PxC si mira pel bé de tots els ciutadans, indistintament del seu origen, li donarien suport. Em sembla una opció correcta, a diferència del que s’ha fet a Vic. Primer Vila d’Abadal dir que a PxC “ni aigua” i després arribar a acords per poder guanyar votacions i governar, o el que fa ara la CUP que abandona el Ple cada cop que PxC fa una moció. 

           

                  

                                 INTERPEL.LACIÓ SOBRE MILITIA

La sorpresa que m’havien anunciat sobre PxC va ser una interpel·lació d’Iniciativa al Grup de PxC referent a la confirmació d’assistència de David Parada a l’acte d’inauguració del centre neofeixista Militia a Barcelona.  El text va ser llegit per la regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau, Alba Martínez Vélez. El text és aquest:

Interpel·lació PxC- 30/01/2012

“Fa algunes setmanes, vam poder veure a diferents mitjans, com PxC, a través de diferents membres del partit, tenia intenció de participar a la inauguració d'un local d'orientació feixista anomenat Militia inspirat en la italiana Casa Pound. Fins i tot vam poder veure com un dels regidors del grup municipal de PxC al nostre Ajuntament, David Parada, va arribar a confirmar la seva assistència a l’acte d’inauguració via facebook.

Tal i com va fer el grup d'ICV-EuiA al parlament (que va remetre 8 preguntes al Departament d’Interior), nosaltres avui volem preguntar al regidor Parada per alguns detalls relacionats amb aquest fet.

-         Suposant que vostè tenia coneixement, quan va acceptar la invitació, que aquest centre social anomenat “Militia” té una marcada orientació feixista i que està presumptament vinculat a grups feixistes italians com “Casa Pound” i “Blocco Studanesco”.

-         Suposant també que a l’hora d’acceptar la invitació i confirmar assistència, vostè tenia coneixement de que un dels convidats a l’acte d’inauguració era Gianlucca Iannone, líder del grup italià paramilitar i violent Blocco Studanesco, i que segons sembla és autor de frases com “el feixisme va ser l’experiència més bonica de la història d’Itàlia”.

-         Suposant que tenia coneixement que Gabriele Adinolfi, fundador del grup italià “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, també tenia previst viatjar a Barcelona per participar a la inauguració d’aquest espai.

Li volem plantejar la següent qüestió, senyor Parada. Estarà d’acord amb mi que un quan confirma assistència per anar a un acte d’inauguració o qualsevol altre tipus d’esdeveniment coneix bé qui organitza aquest acte i qui són els convidats. Llavors com explica la seva vinculació i el seu interès en participar en la inauguració de l’anomenat Centre Social Militia i compartir espai amb aquests personatges vinculats a grups obertament feixistes. Com defensa la seva intenció de participar en la inauguració d’un centre que, fins i tot, dubtem que compleixi la legislació vigent per les presumptes vinculacions a grups violents italians?”

      David Parada, que no s’esperava aquesta pregunta, va negar haver posat al Facebook que hi assistiria i va comentar que tot era un muntatge de Roger Molinas d’Unitat Contra el Feixisme de L’Hospitalet. Acabat el Ple, Parada m’insistí que no era cert que ell hagués dit que hi aniria.

Aquí dalt teniu la imatge de Face on Parada diria “assistiré”.
Com explicava jo l'altre dia, Josep Anglada,   -clica aquí- va fer un comunicat negant la implicació de PxC en l'acte de Militia, tot i que estava anunciada la intervenció del seu responsable de relacions internacionals de PxC, Enrique Ravello , i  sembla que el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, segons algunes fonts formava part del nucli organitzador. Anglada va dir en relació a Sànchez (clica), que "tampoc era tan greu que algú tingués relació amb Militia" El responsable de la Casa Pound i Enric Ravello han participat en projecte ssimilars com el Pojecte Impulso de Castellò. Mireu les banderes que surten al vídeo i jutgeu si és o no un grup d'extrema dreta.   
Mireu també qui és Gabriele Adinolfi, que diu ni sinagogues ni mesquites amb el braç aixecat

Informació de Casa Pound aquí al blog de Carles Viñas  

i en aquest vídeo  i al blog de Josep Puigdengolas

 

Interior del nou local de Militia. A La foto el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez.

DEBAT CENTRES D'INTERNAMENT A TV TERRASSA, PRISMES

 El passat cap de setmana Televisió de Terrassa va emetre aquest debat en el programa Prismes, sobre els Centres d'Internament d'Estrangers. Vaig compartir taula amb Amadeu Bocar, d'ECAS, l'advocat Juan Carlos Querol, i el representant del Sindicat Unificat de Policia, Antonio Granados.
Penso que en el debat, com també ha passat en el debat del Periódico, en algun moment es va barrejar el debat de si ha d'haver-hi o no una llei d'estrangeria conseqüència dels qui proposen, senzillament tancar-los, i el debat sobre per què s'hi entra, el buit legat que hi impera, les batudes ètniques que fa sovint la policia, i la situació dels qui hi arriben procedents de Ceuta, Melilla i Canàries, per passar allà els 60 dies preceptius i quedar en llibertat després sense papers i amb una ordre d'expulsió inaplicable però que els diexa en una situació de total precrietat jurídica i legal.

Per veure el vídeo has de clicar l'enllaç de sota i tindràs els links d ela primera i segona part
Link programa CIES, TV Terrassa, clica aquí 1a i 2a part

Avui El Periódico dedica dues pàgines a la compareixença del Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en la que va anunciar que aprovaria un reglament. Jo hi dic la meva opinió i enfatitzo que més enllà de les millores, cal que es renovin els permisos de treball i residència als immigrants amb papers que estan a l'atur, donat que, en cas contrari, es generarà una bossa d'irregulars que si troben feina no podran fer-ho leglament i, malgrat tenir família aquí serien susceptibles d'ingressar en un CIE i ser expulsats.
Link El Periódico, clica aquí i ves a baix amb el cursor.