Albert Pericas, regidor de PxC de Manresa, que va ser tristament polèmic el passat mes d'octubre quan va fa fer comentaris irònics i macabres al Facebook sobre la mort de Mustapha El Marrakchi, que morí un mes després a l'hospital després d'intentar-se suicidar quan va ser detingut sense papers, (clica aquí per llegir Regió 7) ha tornat a donar la nota penjant comentaris burlescos. Ara són sobre la manifestació de dissabte a Manresa de rebuig a l'atac que van perpetrar un grup d'encaputxats a la sala Stoika. Ha mostrat de nou la seva incontinència verbal en qualificar de "tontos" els 350 manifestants que es van concentrar dissabte a la plaça Major.
A sobre d'un retall del Regió 7 que recull la notícia, Alberto Pericas escriu "Cada día que amanece, el número de tontos crece". Com explicava jo al blog, la setmana passada Pericas no va signar en primera instància el manifest de condemna a aquests fets del Consell Comarcal del Bages i va al·legar que havia estat un "error" després que des del mateix partit l'instessin a fer-ho. També es va abstenir d'assitir al ple urgent d'aquest passat divendres en què l'Ajuntament de Manresa va a provar per unanimitat un manifest de repulsa.
Com explico al meu llibre "Xenofòbia a Catalunya", Alberto Pericas havia pertanyut de jove a diverses organitzacions d'extrema dreta i grups punks i skins. Era conegut amb el sobrenom de l'Animal, i s'havia esbatussat al carrer amb l'ara també regidor, per la CUP, Adam Major, i fins els més grans el recorden conduint una furgoneta carregada de companys a la caça d'independentistes, antifeixistes, o antimilitarites.
A sobre d'un retall del Regió 7 que recull la notícia, Alberto Pericas escriu "Cada día que amanece, el número de tontos crece". Com explicava jo al blog, la setmana passada Pericas no va signar en primera instància el manifest de condemna a aquests fets del Consell Comarcal del Bages i va al·legar que havia estat un "error" després que des del mateix partit l'instessin a fer-ho. També es va abstenir d'assitir al ple urgent d'aquest passat divendres en què l'Ajuntament de Manresa va a provar per unanimitat un manifest de repulsa.
Com explico al meu llibre "Xenofòbia a Catalunya", Alberto Pericas havia pertanyut de jove a diverses organitzacions d'extrema dreta i grups punks i skins. Era conegut amb el sobrenom de l'Animal, i s'havia esbatussat al carrer amb l'ara també regidor, per la CUP, Adam Major, i fins els més grans el recorden conduint una furgoneta carregada de companys a la caça d'independentistes, antifeixistes, o antimilitarites.
I mentre Pericas se'n burla dels joves ferits i PxC calla o no condemna clarament l'agressió indiscriminada, cosa que podria fer actuar, al Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació i, fins i tot, obrir la porta a una aplicació de la Llei de Partits -que a mi no m'agrada però és vigent-, Josep Anglada, continua fidel a la descripció psicològica que em va fer d'ell una professional de la psiquiatria que el coneix prou bé i des de diverses facetes. Així Anglada va fer quelcom que jo qualificaria de delirant. Va penjar dissabte al seu twitter que li demanen que ell signi el meu llibre i mostra un foto fent-ho.
Aquesta persona professional de la psiquiatria defineix en el meu llibre Anglada com "megalòmen, ansiós de poder, sense capacitat d'autocrítica, amb el judici crítric i el raonament alterats i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri" Penso que aquesta definició o diagnòstic es podria aplicar també a altres persones de PxC.
SÓC AMIC DELS FATXES?
Aprofito també aquest post per lamentar comentaris que aquest dies se m'han fet aquí al blog o de paraula sobre el fet, sobretot arran de les accions contra el local de Militia Tamuntana, que jo
parli sovint amb molta gent de PxC. Qui llegeixi el meu llibre i els meus articles veurà que em defineixo prou bé. La definició psicològica que faig d'Anglada és prou contundent, però donat que escric d'aquests temes intento parlar amb tothom, de la mateixa manera que quan anava a Kosovo per l'AVUI xerrava amb tots els bàndols.
parli sovint amb molta gent de PxC. Qui llegeixi el meu llibre i els meus articles veurà que em defineixo prou bé. La definició psicològica que faig d'Anglada és prou contundent, però donat que escric d'aquests temes intento parlar amb tothom, de la mateixa manera que quan anava a Kosovo per l'AVUI xerrava amb tots els bàndols.
El passat dissabte durant la concentració de Barcelona a Independència Rosselló ,vaig xerrar amb vàries persones de Tramuntana. Un d'ells, força emprenyat em va dir que no en tenia ni idea i deixés de barrejar PxC amb Tamuntana. Jo continuo desitjant xerrar amb ells i que m'expliquin qui són i què fan, encara que després alguns em diguin "que sóc amic dels fatxes".
0 comments:
Post a Comment