MILITIA, ARA CASAL TRAMUNTANA ÉS AL CLOT-CAMP DE L’ARPA, PARLO AMB ELLS

Després de dos mesos de tota mena d’especulacions, fa uns dies vaig saber on està ubicat el Centre Militia, ara dit Casal Tramuntana, que es va inaugurar el passat dia 14 de gener. És al carrer Independència 333, una adreça del Clot-Camp de l’Arpa que ja voldrien per ells moltes associacions independentistes. I malgrat que es va dir que s’havien suspès els actes d’inauguració del 15 de gener, anunciats al facebook, sí que es van celebrar, però el dia abans, amb la participiacó de 150 persones, segons unes fons, i de només 50, segons altres. Jo m'inclino per creure que van ser poc més de 50.

A la inauguració hi havia de participar, juntament amb Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, dos membres del neofeixisme italià, Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980 que va costa la vida a 80 persones. 

                           

                                     Interior del local

            El Centre Militia voldria emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de vint centres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio, una TV, revistes, quinze llibreries i bars a Roma, Perugia, Padua, Parma, Crotone, Nàpols i altres ciutats. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà treballava i posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d'habitages per famílies amb dificultats econòmiques i ofereixen, sobretot, -penso que és el més important- una forta cohesió grupal als joves i no tan joves que s'hi impliquen. Joves que no els agrada el sistema econòmic i polític, i canalitzen el seu descontent a l'extrema dreta social revolucionària. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista, només identari, “0% Racisme, 100 % Identitat” és un dels seus lemes i diu que participen en projectes de cooperació a Kenya, Birmània i Kosovo, a part dels que faria a Itàlia. Tot i això diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.lenni.  

                                Gianluca Iannone, a dalt i Gabriele Adinolfi, a baix

              El passat 13 de desembre Gianluca Casseri, un jove militant de la Casa Pound va assassinar dos immigrants senegalesos a Florència, i tot seguit es va suïcidar. Llavors, davant les acusacions que es van abocar cap a la Casa Pound per incitar a l’odi racial i la violència, Iannone va declarar que no era un militant sinó, només un simpatitzant, i va condemnar el crim. Un mes més tard Gianluca Iannone seria detingut per la seva implicació en un tiroteig, si bé la causa no està tancada i quedà en llibertat, fet que va impedir que vingués a Barcelona.

                                             

            La inauguració a Barcelona s’havia anunciat per Facebook on es va penjar a més del cartell, una foto en la que sortia el regidor de PxC de L’Hospitalet, Alberto Sánchez. Sánchez que, com altres membres de PxC, com David Parada, van posar a l’event de Facebook que hi assistirien. Llavors Josep Anglada va desautoritzar a Ravello i va dir que si regidors de PxC hi acudien, era a títol personal. Iniciativa per Catalunya va fer una primera pregunta al Conseller Felip Puig sobre aquest centre i la seva legalitat i la propera setmana en farà una altra.

                                            Enrique Ravello, amb ulleres, a un acte de PxC

            Malgrat que la revista Directa va publicar que es trobava en uns baixos del barri de Can Serra de L’Hospitalet, realment és a un entresol del carrer Independència al Clot-Camp de l’Arpa, prop de l’Hospital de Sant Pau i l’antiga fàbrica Damm.

            El local de 190 metres quadrats el va gestionar el regidor de PxC de L’Hospitalet, Alberto Sánchez, si bé va a nom de la número 10 de la llista de L’Hospitalet, Rebeca Berenguer. S'hi accedeix per una porta independent a la de l’escala de veïns. És una finca amb dos edificis que donen a dos carrers diferents. Els dos edificis comparteixen una terrassa amb piscina al pati de mançana. I el local té unes finestres que donen al pati de la piscina comunitari, que sovint obren per ventilar. Allà hi van instal·lar una antena parabòlica sense permís de la comunitat, fet que va generar malestar. Alguns veïns de les dues finques i d’algun establiment proper ja es van adonar de la peculiaritat d’aquesta associació cultural, i algun veí es va queixar també pels crits que se senten quan juga el Madrid i l’Espanyol.

                                                   
 Interior del local i porta del carrer

            Des del pati comunitari, si les finestres són obertes, es veuen les banderes que hi ha penjades, les taules i el futbolí.

            El local es va llogar al desembre, signant el contracte Berenguer, si bé van dir que eren una associació cultural d’un tipus diferent al que és realment. Paguen 700 euros al mes que són ingressats per separat (350 i 350) a les dues societats propietaries.

                       Quins actes expliquen han fet?

He tingut accés a les convocatòries d’alguns dels seus últims actes. Així en divendres 3 de febrer l’advocat Jorge Buxadé, que va ocupar el 1995 el setè lloc a la llista de Falange Española de la Jons a les eleccions municipals de Tarragona, i el 1996 el vuitè a la llista per Barcelona, i que com advocat de l’Estat va recórrer la consulta independentista d’Arenys de Munt, va fer una conferència, tal com anuncia ell en el seu blog:

Febrero 3, 2012, Esta noche,

Un muy buen amigo, hombre tranquilo y elegante, veraneante de l’Emporda, ese pedazo de Cataluña que abre las entrañas de España a Europa, catalán de sentimiento, español de vocación, que es como se es de veras español, me traslado la invitación para esta noche conferenciar a un grupo de jóvenes y quizás no tan jóvenes sobre alguna cuestión de carácter político.

Así que ahí voy yo, armado con mi ignorancia y unas cuantas consideraciones siempre tomadas de otros, mas sabios, a disertar sucintamente sobre los elementos o fundamentos Morales del sistema de partidos.

Para el que quiera y pueda a las 20 horas en calle Independencia 333 de Barcelona.

Gracias por adelantado a los que han cometido el desatino de invitarme y perdón igualmente por adelantado.

Saludos invernales 

            El dissabte 25 de febrer van organitzar un torneig de joc “Evolution Soccer de la Play3" en el local. El diumenge 26 va fer una sortida a la Fageda d’en Jordà a Olot, sortint en diversos cotxes del del local a les 8 del matí.

El passat dissabte, 3 de març a les 11 van fer torneig de bàsquet 3x3 fora del local. I des del 2 de març mostren una exposició d’una fotògrafa barcelonina sobre la Setmana Santa sevillana, cosa que no vol dir, segons Rebeca Berenguer, que siguin cristians, donat que aquí hi gent que es creient i gent que és atea.

            Ahir el vespre, juntament amb Bertan Cazorla, de l’Agència Catalana de Notícies, vaig poder conversar amb Rebeca Berenguer i un altre membre de l’associació que va demanar que no es digués el seu nom. És va queixar de la persecució que patien, van dir que només eren un centre cultural i que, certament, els hi agradaven algunes coses de la Casa Pound: El treball cultural, les accions de solidaritat, la tasca identitària o la pràctica d’esport. No va negar les seves idees identitàries, però van dir que rebutjaven la defensa de la violència que podia haver fet la Casa Pound. De tota manera “si t’ataquen a tu o al teu fill, o al teu col·lectiu, com podia haver passat el 15-M, t’has de defensar, no?” va dir el membre de Tramuntana que acompanyava a Berenguer. Berenguer va dir que la Casa Pound era un moviment pacífic d’autoajuda de gent, molts en atur i amb necessitats. VAN RECALCAR QUE ELLS NO ES FICAVEN AMB NINGÚ, NO VOLIEN PROBLEMES, VAN DIR TAMBÉ HI VAN PERSONES AMB NENS PETITS I DONES EMBARASSADES  I QUE NO VOLIEN QUE ES FES RES QUE POGUÉS MOLESTAR ALS VEÏNS.

            Berenguer va reconèixer que les coses potser no havien començat bé, ella hagués preferit dir-li Identitaria, enlloc de Militia, però per votació es va triar Militia. Ara s’ha canviat el nom pel de Casal Tramuntana. Berenguer va voler desvincular PxC de la iniciativa i va reconèixer que l’impulsaven persones externes de PxC, algunes de l’àrea metropolitana, altres de municipis com El Vendrell

                 Alberto Sánchez, a la dreta, amb l'altre regidor de L'Hospitalet

Com jo he declarat a l’Agència Catalana de Notícies, que aquest matí ha donat informació gràfica d’aquest local, si només fos un centre social que aglutinés joves de l’extremadreta identària o neofeixista, per actes culturals o esportius, ens agradi o no les seves idees, estan dins del marc legal. Una altra cosa seria que això fos una manera d’aglutinar joves que fossin una cantera de militants de Plataforma per Catalunya però, també, seria legal. El que sí és cert és que PxC,  que va tenir bons resultats a les passades eleccions municipals a certs municipis del cinturó barceloní, no ha aconseguit arrelar a la capital de Catalunya. Personalment jo crec que aquí es juntarien dos interessos: el d'unes persones que volen potenciar un projecte com el de la Casa Pound per estendre el seu espai social, polític i cultural, i per altre ja li va bé a grups com Plataforma, que es creï una xarxa social per aquesta base de joves antisitema.

Per més  que Josep Anglada digui que no en sap res i desautoritzés a Ravello, i tot seguit digués que si hi anaven regidors de PxC, ho feien a títol individual, el que es cert és que encara que no parteixi de la direcció de PxC (Anglada a Vic), hi ha regidors i militants de PxC, que són els qui porten el vot de l’Àrea Metropolitana i altres ciutats a PxC, que estan implicats en el projecte. Regidors i militants que es van sentir molt molestos pels escàndols legals i judicials que es va veure implicat PxC a Vic durant la campanya de les eleccions general. Ningú qüestiona el lideratge d’Anglada, però el fet ara no hi hagi eleccions a la vista dóna un temps per consolidar tant la presència als municipis amb el treball als ajuntaments, com a nivell de base social, com podria ser el projecte de Militia, Casal Tramuntana.       
            Vídeo amb opinions meves a l'Agència Catalana de Notícies  
            Més informació, Agència Catalana de Notícies           

                 L’acte sí és va fer a Castelló el dia 14 de gener al matí.

L’acte sí que es va fer a Castelló, en un local municipal, i si bé no vindria Gianluca Iannone, sí que hi seria Gabriele Adinolfi. També hi va parlar Enrique Ravello. La regidora d’IU de Castelló, Carme Carreras denunciaria la col·laboració de l’Ajuntament en aquest acte i reconeixeria que l’ultra dreta s’organitzava a Castelló per mitjà de l’anomenat “Proyecto Impulso” 

                                                        Acte a Castelló amb Ravello parlant

A la seva web i al seu facebook trobem la crònica de l’acte a Castelló:

14 de Enero. Castellón. 10 de la mañana. Coches aparcando. Gente llegando con una sonrisa. Desde todas partes de España y, sobre todo, desde Castellón. Unos presentándose, otros ultimando los preparativos, muchos preguntándose cómo no nos habían conocido antes. Abiertas de par en par las puertas de Zona Cero, sede social de Impulso y un verdadero espacio de libertad al que no tiene acceso el autor...itarismo municipal. Sin censuras, sin mentiras, sin ostracismo. Con mucha ilusión. Todo preparado para presentar oficialmente Impulso en el marco del acto ‘Pensamiento y Acción’, tal y como estaba previsto.

Sobre las once y media de la mañana, cerca de cien personas se acomodan en Zona Cero y da comienzo la presentación del acto a cargo de los responsables de Impulso dando las gracias a todos aquellos que nos han mostrado su apoyo y colaboración y explicando brevemente los imprevistos surgidos en los últimos días. A continuación, se presenta el acto y damos paso a la primera intervención.

Enrique Ravello toma la palabra. Miembro de la Asociación Genos y colaborador de la revista Europae. Ravello empieza con una pequeña explicación de la actual crisis financiera, haciendo especial referencia al vampirismo de las agencias de rating. Orienta su intervención desde una perspectiva geopolítica, insistiendo en la necesidad de una Europa fuerte y soberana capaz de hacer frente a la finanza golpista que desprecia la soberanía popular y las democracias europeas. Finalmente, relaciona la teoría del fin de la Historia de Francis Fukuyama con la argumentación del ‘choque de las civilizaciones’ para desmitificar ambas incontestablemente.

Seguidamente, Gabriele Adinolfi coge el relevo de la mano de otro miembro de la asociación Genos para presentar por primera vez en España su libro Tortuga, l’isola che (non) c’è [Tortuga, la isla que (no) existe], editado recientemente en su edición castellana. Tortuga se presenta como una colección de pensamientos no conformes y descripciones imprescindibles para un espíritu crítico, una réplica a lo políticamente incorrecto. Tortuga, dedicada todos los hombres a quienes ninguna cadena arrebatará jamás la libertad. Tortuga es la isla de los corsarios, donde durante mucho tiempo se estableció, se consolidó y se mantuvo firme e independiente una estirpe de hombres aventureros y libres, una isla que (no) existe de verdad.

Tras su intervención, nos desplazamos a una cafetería cercana para comer y retomamos el acto sobre las cinco de la tarde. Gabriele Adinolfi nos pone al corriente de la actual situación en Italia, desmintiendo las falsas informaciones aparecidas en prensa. Los responsables de Impulso, por su parte, exponen los problemas surgidos en los últimos días. En primer lugar, hablan de las denuncias presentadas ante la policía en relación con varios ataques sufridos en Zona Cero perpetrados por grupos de delincuentes pro-banca, molestos por las acciones llevadas a cabo dentro de la campaña contra la emergencia habitacional. A continuación, hacen referencia a las falsas informaciones y calumnias aparecidas en prensa, y a las acciones legales emprendidas por parte de Impulso en ese aspecto. Finalmente, dejan constancia del atropello hacia el derecho constitucional de libertad de expresión encabezado por el Alcalde de Castellón, Alfonso Bataller, haciendo una exposición de los hechos y de las medidas legales tomadas al respecto.

Por último, tiene lugar la presentación de Sorpasso Neuronico a cargo de los responsables de Impulso y contando con la presencia del autor. Texto imprescindible para todos aquellos que aspiran a construir el futuro, un ensayo lleno de críticas constructivas e ideas nuevas.
Como colofón, llega por fin la parte central del acto: la presentación oficial de Proyecto Impulso.
Impulso no forma parte de ningún partido político, es una asociación.
Impulso no cabe dentro de ninguna definición política, se define por sus acciones.
Impulso no promete nada, pero aspira a todo.

Impulso no habla, hace.

Impulso está compuesto por jóvenes inconformistas que tienen mucho que decir, y lo dicen sin dejarse amedrentar por las presiones políticas o mediáticas.

Impulso es una asociación, un proyecto y un sentimiento.

       Es va desconvocar l’acte a Sevilla, però penso que sí es va fer

A Sevilla l’acte s’havia de fer el dia 27 de gener, però després de les denúncies de col·lectius socials, la convocatòria d’una manifestació en contra i la demanada del PSOE al Delegat del Govern perquè prohibís l’acte,  el col·lectiu ciutadà d'Amics de Casa Pound a Sevilla va anunciar que cancel·lava la trobada "privada" amb el president de l'associació de promoció social Casa Pound Itàlia, Gianluca Iannone, davant la "desproporcionada reacció injustificada" i davant el "temor per la integritat física "del propi Iannone i dels participants en la trobada.

   En una nota a la premsa, aquest col·lectiu assenyalà que havia decidit cancel·lar el viatge i la xerrada de Iannone a Sevilla i posposar-la per a una altra data futura.
   "Condemnem el racisme, la xenofòbia i la homofòbia, però també reivindiquem la llibertat d'expressió i de reunió, i creiem que les manifestacions d'associacions i col · lectius d'immigrants en els últims dies, tot i que tenen el seu legítim dret, no haurien d'anar contra un acte privat, pacífic, i en el qual en cap moment es farà apologia de res il · legal o ofensiu contra res ni ningú "

            Després d'insistir en el respecte pels valors democràtics, els organitzadors repetiren que la Casa Pound Itàlia “es relaciona amb la promoció social i el voluntariat de joves en tasques d'assistència humanitària internacional i lamenta les "innombrables falsedats" abocades, indicant que Iannone "no han estat acusats mai per delictes de racisme, xenofòbia o homofòbia, ni ha estat involucrat en tirotejos”  
Malgrat l'anunci que no es faria, crec que sí es va fer en un altre local amb la participació de Iannone.  
La trobada "privada" amb el president de Casa Pound Itàlia va ser difós a través de xarxes socials a socis i simpatitzants mitjançant unes invitacions, que "van ser extretes de les xarxes socials i publicades en diversos blog sense consentiment". Després de tenir coneixement, el col · lectiu va demanar la retirada, ja que pretenia que assistissin "només persones convidades expressament, pel que no es volia publicitat més enllà" del seu propi perfil de Facebook, restringit a socis i simpatitzants.

La Plataforma Sevilla Plural, sorgida a través de les xarxes socials arran de conèixer-se que a Sevilla s'havia de celebrar una trobada de la "ultradreta europea" va celebrar una manifestació el mateix 28 de gener per la tarda, tot demanat que calia "evitar qualsevol confrontació i donar una resposta pacífica i massiva per part dels ciutadans", a la vegada que demanava a la Fiscalia que actués per si l’acte constituïa algun delicte.Veure enllaç, mani Sevilla, clica

                                          La Casa Pound a Roma