El 17 de desembre de l’any passat, Mohamed Bouazizi, un jove que venia fruïta a la població tunisiana de Sidi Bouzid va calar-se foc frustrat pel tracte que li va donar una inspectora municipal, que el va bufetejar. Aquella dona es diu Faima Hamdi i poc pensava que amb aquella bufetada donaria el tret de sortida d’un seguit de revoltes àrabs que sembla que no té final. Bouazizi va morir poques hores després de ser visitat a l’hospital pel dictador de Tunis, Zine el Abidine Ben Ali. El 14 de gener, Ben Ali fugia del país, per la pressió popular i d’un exèrcit que es va negar a reprimir les protestes dels ciutadans. El 3 de febrer, qui queia era el dictador àrab, Hosni Mubarack. Tot seguit esclatava la guerra civil a Líbia. El dictador libi, Muammar al Gaddafi, moria, el 20 d’octubre, després de ser detingut per milícies rebels, el 20 d’octubre. Tres dies després renunciava el dictador de Iemen, Alí Abdulah Saleh. Síria viu un greu i violent conflicte civil mentre d’altres països àrabs han optat per una més gran democratització, com és el cas del Marroc o Algèria. Un bon moment, clar, per passar balanç d’aquest any de revoltes àrabs. Ho farem amb els següents contertulians: Xavier Rius Sant, analista de conflictes, Víctor Pallejà, arabista, Francesc Freixa, expert en temes de cooperació a la Mediterrània i Josep Cabayol, president de Solidaritat i Comunicació-SICOM.
0 comments:
Post a Comment