Monday, January 6, 2014

EL SUPOSAT FILL DEL REI, i L'ADVOCAT FC BUENO DE GIRONA DEIXEN PxC EN NO COMBREGAR AMB LA IDEOLOGIA NAZI I XENÒFOBA. Bueno va ser qui em va posar les denúncies i querelles d'Anglada i em va demanar 100.000 euros per dir que PxC és xenòfoba

El suposat fill il·legítim de Juan Carlos de Borbón, Albert Solà Jiménez, a qui Anglada havia presentat com a fitxatge estrella el passat mes de maig , i havia d'encapçalar la candidatura de PxC a la Bisbal d'Empordà, ha abandonat el partit d'Anglada juntament amb l'advocat gironí, Francisco Bueno Celdrán, en adonar-se, segons un comunicat que han fet públic, que la seva línia és islamofòbica i xenòfoba.  

Bueno va ser qui va posar les querelles de PxC contra mi per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya". Casualment Bueno diu ara el mateix que jo deia al llibre i pel que ell em  demanava 100.000 euros  d'indemnització.
Solà m'ha explicat que es va afiliar a PxC perquè se li va dir que era un partit de centre i que pensava que anava contra la immigració il·legal i contra la corrupció. En concret va ser l'advocat Francesc Bueno, que li va interposar la demanda de paternitat al Rei, l'octubre de 2012, qui li va suggerir que entrés a Plataforma. Va anar a Vic on es va trobar amb Josep Anglada i li va semblar bé la proposta d'encapçalar la llista de PxC per La Bisbal d'Empordà el 2015.

Però que més tard es va adonar que Anglada té al partit persones amb passat terrorista, com ara Carles Francisoud, alcaldable de PxC a Badalona, condemnat a presó per posar bombes en una clínica avortista, bars gais i a un cementiri jueu. O amb passat skin violent  com els regidors i caps de llista per L'Hospitalet de Llobregat i Manresa,  Daniel Ordóñez i Albert Pericas. 

El mimetisme de les Joventuts Identitàries per Catalunya JIxC o joventuts de PxC, que té el seu nucli més important a Girona, vers els neonazis d'Alba Daurada, que porten la seva mateixa roba i defensen idees semblants, hauria estat també motiu de discrepàncies de Bueno i Solà cap a PxC. De tota manera un portaveu de les JIxC de Girona m'ha negat que haguessin tingut discrepàncies amb Bueno i Solà. Així, el portaveu de les JIxC afirma que "aquestes dues persones mai havien tingut cap problema amb les Joventuts. Que jo sàpiga cap d'ells ens ha vingut a dir quelcom, durant el temps que han estat al  partit". Pel que fa a la tasca que fan les Joventuts i la imatge que donen vestits de negre, aquest portaveu de les JIxC creu que "la nostra línia que portem a Girona desde que vam crear les JixC, ha tingut molt bona repercusió, cada vegada hi ha més gent que ens segueix, que ens comenta, que està d'acord amb el que fem, que ens volen explicar les seves preocupacions, que ens veuen pel carrer en alguna acció i es paren per felicitar-nos, per parlar amb nosaltres"

 Solà diu en el comunicat que “com que no combrego amb la ideologia neonazi he decidit posar fi a la meva afiliació en aquesta formació i anuncio que em presentaré igual a l'alcaldia de la Bisbal amb un partit independent que estic dissenyant amb el meu advocat, Francesc Bueno”. Aquesta sortida de Solà de PxC passa setmanes després que no fos admesa la querella de paternitat contra el Rei

Francesc Bueno, que va anar de número 2 a la llista de PxC de Girona a les passades eleccions catalanes,  portava també els temes judicials i legals de PxC després que l'advocat ultra, Esteban Gómez Rovira deixés PxC juntament amb el Secretari General, Pablo Barranco, en disconformitat amb les maneres de fer d'Anglada. Alguns dels casos que portava Gómez Rovira, com el judici per l'octaveta falsa de 2007 o per un tema, sembla, relacionat amb un control de trànsit a Madrid, van ser assumits per l'advocat de Manos Limpias, expresident de CEDADE i ara líder de Partido X La Libertad, José María Ruiz Puerta.
Aquestes últimes setmanes també han deixat PxC els grups de Catalunya Nord i el de Manlleu, on els tres regidors mantenen l'acta com a no adscrits
Albert Solà, suposat fill il·legítim de Rei Juan Carlos, quan va anunciar la seva entrada a PxC
 L'advocat Fco Bueno Celdrán, al costat d'Anglada, el 9 de setembre de 2012, en acabar l'acte de no conciliació a Moià on ell, en nom de Josep Anglada, em demanava 100.000 euros per dir unes coses que ara ell i Solà, diuen d'Anglada.


Fc Bueno, a la dreta de la foto, al polèmic ple de Vic de l'1 de juliol on Anglada anuncià que havia posat en marxa a les oficines municipals del servei jurídic de defensa de l'autòcton que portaven Bueno i Grisel Odalis Falcón (al seu costat).


ANGLADA NO RECTIFICA I QUALIFICA DE XUSMA A LA FAMÍLIA I AMICS DEL NEN. Preocupació de regidors que continuen a PxC per les conseqüències

Al llibre Xenofòbia a Catalunya que vaig publicar fa dos anys, reproduïa una qualificació psicològica de Josep Anglada, feta per una professional de la psiquiatria que va conèixer bé a l'Anglada de Fuerza Nueva i que ha coincidit després amb l'Anglada regidor. La definició que em va fer i recullo a la pàgina 55 del llibre és de“megalòman, ansiós de poder, sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterat i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri”.A l'entrevista que vaig fer a Anglada, i que recullo a la pàgina 199 li vaig preguntar per coses que es deia d'ell a Vic, li vaig dir si era veritat aquesta definició i em va respondre que era mentida.

El fet és que després de la polèmica que ha generat la seva piulada d'any nou, amb la foto d'un nen de pell negre,  i de la campanya de twitter impulsada per la família i amic dient-li que compleixi el que prometia al seu twit, i marxi de Catalunya, enlloc de rectificar o disculpar-se, no només s'ha refermat en els continguts dels tuits, sinó que n'ha fet de nous insultant a la família i amics del nen, i a la gent que els hi ha donat suport, qualificant-los de "xusma i perroflautes".  Així diu: "Un començament d’any fantàstic He posat nerviosos a , a la xusma i als perruflautes Jeje!!", i "No em podia imaginar q la conya del negret em dones tanta publicitat gràcies a la xusma"

Penso que aquesta reacció d'Anglada compliria la definició psicològica de persona "sense capacitat d’autocrítica, amb el judici crític i el raonament alterat i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri"




             



D'altra banda aprofito per reflexionar en veu alta, ¿com és que tres mil persones a Vic voten a Josep Anglada, que és la segona força política de l'ajuntament? Anglada porta anys repetint a la sala de plens i en el seu twitter, expressions com que "la majoria d'immigrants són xusma, xusma, xusma", "Vic està ple de moritos i negritos sense vacunar corrent lliures per Vic com animals salvatges, transmetent malalties", i qualificant a ciutadans, periodistes i a responsables polítics de "xusma, escòria, rates de cloaca o perroflautes".

El fet que Anglada hagi fet aquests tuits sobre el nen de pell negra i no hagi rectificat, ha molestat força a regidors de PxC de diferents municipis que intenten normalitzar la presència de PxC als ajuntaments, i ahir, mentre Anglada continuava insultant o burlant-se de la polèmica sobre el nen, eren a les cavalcades de Reis al costat del rei negre i els seus patges encarnats a molts llocs per ciutadans de color.


La sortida de PxC dels 3 regidors de Manlleu, de fa dues setmanes,  la dissolució de PxC de Pepinyà, i les de i les de l'Albert Solà (suposat fill il·legítim de rei Juan Carlos de Borbón) que s'havia anunciat com a fitxatge estrella), i l'abandonament, també, de l'advocat gironí Francisco Bueno CeldránCeldrán -el que em va posar les querelles cap a mi-, són  les penúltimes fugides de càrrecs i grups de PxC, tot i que certament entra altra gent amb ganes de poder i protagonisme disposada a encapçalar candidatures el 2015 i ser algú a la vida. Però tota la gent que deixa PxC, sigui renunciant a l'acta de regidor, sigui passant-se a la situació de "regidor no adscrit", expliquen coses semblants d'Anglada. Pot ser que aviat tingui més desercions.

Recullo aquí sota alguns d'aquests tuits insultants d'Anglada:












Saturday, January 4, 2014

EL PP I L'EXTREMA DRETA EUROPEA, publico al Periódico sobre les eleccions europees i l'extrema dreta a l'Estat espanyol

Xavier Rius, periodista
Diumenge, 5 de gener del 2014
Totes les enquestes davant les eleccions europees del maig coincideixen en el fet que l'extrema dreta no només obtindrà representació en la majoria de països sinó que en algun, com França, pot ser la força més votada. Una extrema dreta que centra el seu discurs en el no a la immigració, sobretot islàmica, i en la presumpta pèrdua de sobirania a causa de la pertinença a una Unió Europea que sotmet les economies a interessos que empobreixen la població. Dos elements que combina amb una crítica a la corrupció.

En alguns països en què la crisi és més intensa o la memòria històrica està adormida, aquesta extrema dreta no ha maquillat el seu discurs. És el cas del Jobbik hongarès, que rememora el règim nazi i assetja gitanos i jueus, o d'Alba Daurada de Grècia, que persegueix gitanos i immigrants. Són ultres que no neguen el seu neofeixisme.

En canvi, la resta de grups d'extrema dreta reivindiquen el seu identitarisme amb el rebuig als dictats de Brussel·les i justifiquen la seva islamofòbia com una defensa dels valors de llibertat. És el cas del Front Nacional francès transformat per Marine Le Pen, que després d'arraconar el negacionisme de l'Holocaust del seu pare ha passat a considerar Israel el baluard d'Occident davant l'islam. Le Pen i l'holandès Geert Wilders han segellat una aliança perquè l'extrema dreta antiislàmica i partidària de la recuperació de la sobirania monetària i de fronteres obtingui bons resultats en les eleccions europees.

Sorprenentment, Espanya és un dels pocs països de la UE en què sembla que ni l'extrema dreta rància ni els euroescèptics populistes obtindran representació, tot i ser un dels països més afectats per la crisi i la corrupció. El grup amb més representació, Plataforma X Catalunya, ja ha anunciat que no s'hi presentarà. Sí que ha manifestat la seva disposició a fer-ho Espanya en Marxa, autora de l'atac a la Generalitat a Madrid, amb la unitat d'Espanya i el retorn a l'autarquia franquista com a eixos. Hi haurà altres candi­datures, com la del Moviment Social Republicà, la dels antiavortistes ultracatòlics d'Alternativa Espanyola i la que impulsa Alerta Digital. Però la possibilitat que obtinguin 300.000 vots és molt escassa, i més si van per separat. I junts és difícil que ho facin, ja que alguns proposen la supressió de les autonomies i altres, com PxC, no les qüesti­onen.

I és que, al marge que Aleix Vidal-Quadras pugui fer el pas endavant amb unes noves sigles, l'extrema dreta sociològica que no és neofranquista però no condemna el franquisme, que no vol eliminar les autonomies però rebutja el federalisme i el separatisme i que no vol suprimir les llibertats però desitja mà dura es troba un PP que respon a les seves expectatives amb la negativa a negociar amb Artur Mas, el propòsit de posar ordre amb la llei de seguretat ciutadana de Jorge Fernández Díaz i la restricció al màxim del dret a l'avortament.
 llegir a El Periódico en català (clica) 
Leer en El Periódico en castellano

 
 




LA FAMÍLIA I AMICS DEL NEN DEL TUIT RACISTA D'ANGLADA INICIEN UNA CAMPANYA DE TWITTER "Quan vulgui pot marxar" I DENUNCIEN ANGLADA A LA JUSTICÍA


Mireia Riera, mare del nen de la foto del penúltim tuit racista de Josep Anglada,  que deia "Estem arreglat. Si aquest han de ser els nous catalans, jo marxo de Catalunya.PRIMER ELS DE CASA" ha denunciat el cas a la justícia i com explica a l'escrit penjat al seu Facebook ha iniciat amb familiars i amics una campanya de twitter a aquest compte: #socunnoucatala per tal de penjar-hi fotos amb les seves pròpies paraules, amb fotos de cares diverses dient: “Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja pot marxar”.


 Algunes de les primeres fotos de twitter #socunnoucatala
 




"Ahir em despertava amb aquesta piulada del Sr. Anglada.

Em vaig quedar glaçada, no només pel contingut racista, no només per posar en el centre del seu odi a un infant, un menor d'edat, sinó també perquè aquest nen és el meu fill.


Les coses mai són el que semblen, PxC és un partit racista i xenòfob, encara que s'escarrassin en dir el contrari, i el meu fill és un català nascut a Etiòpia i adoptat quan tenia tant sols quatre mesos.


És fill i nét de catalans, el català és la seva llengüa i cada Nadal caguem el tió. Però més enllà d'això, és tan català com en Bojan ex-jugador del Barça, la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparraguera fa 5 anys, en Mohamed que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut, el Volodia que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica, en Sergio que va fugir del corralito argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà, o la Marisa, la néta de la Consuelo que no parla molt bé el català però explica uns acudits boníssims.

Totes aquestes persones són catalanes, i no perquè jo ho digui, sinó perquè ser català es defineix per coses molt més enllà del color de la pell, inclús de la religió que practiques. El Sr.Anglada no té potestat per dir qui és i qui no és català, tampoc per agredir amb les seves piulades plenes de prejudicis a cap persona i menys a un infant.

El meu fill creixerà i viurà lliurement en aquest país, el seu. Potser tingui fills, i no seran de color blanc immaculat, caldrà que el Sr. Anglada s'hi vagi acostumant, que 'acostumi a que hi ha i hi seguirà havent-hi famílies de tots colors, unes amb fills i filles que tindran noms catalans i la pell bruna, o els ulls ametllats, i d'altres que els seus fills es diran Salim Casadevall o Marta M'bou.
I si no s'hi acostuma, que faci el que promet i se'n vagi d'aquí.


Volem recorda-li al Sr. Anglada les seves pròpies paraules, i per això us demanem que participeu en el recull de fotos de cares diverses dient: “Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja pot marxar”.


Podeu enviar una piulada amb la foto a: #socunnoucatala o enviar-la lliurement a socunnoucatala@gmail.com i la penjarem al Twitter.

Paral·lelament ens hem posat en marxa per a denunciar els fets davant la justícia i per mostrar, un vegada més, que hi ha suficients raons per il·legalitzar aquest partit.

Gràcies per la vostra col·laboració.
Mireia Riera i Sant"
 Mail de contacte:  socunnoucatala@gmail.com

ACTUALITZAT, DIA 5 A LES 18 h. L'ANGLADA LLUNY DE RECTIFICAR, CONTINUA... QUALIFICA DE "XUSMA" ALS QUI CRITIQUEN EL SEU TWITT INICIAL
Ara ha fet aquest tuit:
 

ELS TUITS DEL SEGON POLÍTIC MÉS VOTAT A VIC. La mare del nen i Nous Catalans (CDC) denúncien Anglada a la Fiscalia pels tuits sobre fills d'immigrants

 ACTUALITZAT A LES 19h. AMB L'ESCRIT DE FACE DE LA MARE DEL NEN:
Ves al seu Face i llegeix

"Ahir em despertava amb aquesta piulada del Sr. Anglada.
cid:inlineImage0
Em vaig quedar glaçada, no només pel contingut racista, no només per posar en el centre del seu odi a un infant, un menor d'edat, sinó també perquè aquest nen és el meu fill.
Les coses mai són el que semblen, PxC és un partit racista i xenòfob, encara que s'escarrassin en dir el contrari, i el meu fill és un català nascut a Etiòpia i adoptat quan tenia tant sols quatre mesos.
És fill i nét de catalans, el català és la seva llengüa i cada Nadal caguem el tió. Però més enllà d'això, és tan català com en Bojan ex-jugador del Barça, la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparraguera fa 5 anys, en Mohamed que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut, el Volodia que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica, en Sergio que va fugir del corralito argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà, o la Marisa, la néta de la Consuelo que no parla molt bé el català però explica uns acudits boníssims.
Totes aquestes persones són catalanes, i no perquè jo ho digui, sinó perquè ser català es defineix per coses molt més enllà del color de la pell, inclús de la religió que practiques. El Sr.Anglada no té potestat per dir qui és i qui no és català, tampoc per agredir amb les seves piulades plenes de prejudicis a cap persona i menys a un infant.
El meu fill creixerà i viurà lliurement en aquest país, el seu. Potser tingui fills, i no seran de color blanc immaculat, caldrà que el Sr. Anglada s'hi vagi acostumant, que 'acostumi a que hi ha i hi seguirà havent-hi famílies de tots colors, unes amb fills i filles que tindran noms catalans i la pell bruna, o els ulls ametllats, i d'altres que els seus fills es diran Salim Casadevall o Marta M'bou.

I si no s'hi acostuma, que faci el que promet i se'n vagi d'aquí.
Volem recorda-li al Sr. Anglada les seves pròpies paraules, i per això us demanem que participeu en el recull de fotos de cares diverses dient: “Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja pot marxar”.

Podeu enviar una piulada amb la foto a: #socunnoucatala o enviar-la lliurement a socunnoucatala@gmail.com i la penjarem al Twitter.

Paral·lelament ens hem posat en marxa per a denunciar els fets davant la justícia i per mostrar, un vegada més, que hi ha suficients raons per il·legalitzar aquest partit.
Gràcies per la vostra col·laboració.
Mireia Riera i Sant"


----------------------------------------------

La Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC, ha fet públic un comunicat en el que informa que pensa denunciar la setmana vinent a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona   els tuits d'aquest últims dies de Josep Anglada, un sobre el fet que dos del quatre primers nens nascuts aquest any són fills d'immigrants, i una altre de caire vexatori amb la imatge d'un nen de color amb una bandera catalana. Per Nous Catalans cal denunciar aquest fets, tot i que amb l'actual marc legal potser no siguin motiu de condemna penal.
Aquest tuit sobre un nen negre ha motivat una brillant rèplica de de Xavier Fähndrich a Nació Digital que recomano llegir

És un fet que Josep Anglada utilitza de manera reiterativa el seu twitter per insultar amb expressions com guarro, rata de cloaca, xusma, moro, o terrorista vers ciutadans i ciutadanes, periodistes, activistes, regidors, diputats i, inclús, vers a fills menors d'edat de periodistes o activistes. Alguns d'aquest tuits han estat denunciats per col·legis d'advocats, sindicats professionals, i alguns d'aquests ha estat denunciat recentment a la justícia, com el que va fer contra l'advocat de Hilal Tarkou de Reus.

Jo intento creure'm només la tercera part del que expliquen d'Anglada els regidors, dirigents i militants de PxC que deixen el partit cansats de les maneres de fer i la personalitat del seu líder. Però amb tuits com els que recullo aquí es mostra una mica la personalitat d'aquell a qui els seus militants aclamen en els actes sota el crit de "Josep, Anglada, ho fas de puta mare!", I sense cap mena de dubte aquestes maneres de fer i aquesta paraula lleugera tenen molt a veure amb que no hagi trobat socis per fer llista a les europees o amb que no el convidessin al congrés de constitució del Partido x La Libertad a Coslada, Madrid el passat abril, partit espanyol aliat o soci de PxC.

Com es veu en els tuits de sota, a mi m'ha amenaçat i insultat per tuit nombroses vegades, em va posar diverses querelles, després, va fer un tuit dient que les querelles eren "un pacte entre ell i jo per fern-nos publicitat, sempre amics!", per tornar a fer tuits gens amistosos cap a mi, cosa que m'abstenc de valorar.

I acabo amb una pregunta. ¿Com és que a Vic, una ciutat de gent educada i d'ordre on molta gent es parla de "vos" com a mostra de respecte, una ciutat plena d'estelades als balcons, Josep Anglada i PxC va tornar a ser la segona força a les passades municipals? Que és que els hi fan gràcia els seus insults? 

Crec que aquest tuit, mostra un Josep Anglada tal com és


Crec que no el van convidar perque saben que de vegades....







Primer em posa les querelles i denúncies, després diu que era en broma
I dies més tard ens desitja "els pitjors ardors d'estómac" a mi i al diputat Quim Arrufat i torna a fer tuits cap a mi i cap a Josep Musté de la CUP de Vic.



O cap a Bertran Cazorla




Tuits motiu de la denúncia de Nous Catalans



Thursday, January 2, 2014

EL PATRIOTISMO ANTISECESIONISTA, Y EL NO TOTAL AL ABORTO, EJE DE LAS CANDIDATURAS ULTRAS EUROPEAS. Al desistir PxC y PxL a presentarse, no habrá candidaturas similares a Le Pen con probabilidades. La España en Marcha y MSR se presentan, y Vidal Quadras con Ortega Lara podría hacer lista con posibilidades

A medida que se acerca el plazo para presentar candidaturas a las elecciones europeas de mayo, a las que en el Estado español se concurre con una única lista para todo el territorio, se confirma que no habrá ninguna candidatura identitaria, xenófoba, antiislámica y contraria a los dictados de Bruselas, similar al Frente Nacional francés, al partido por la Libertad de Geert Wilders, o al FPO austriaco, con probabilides de obtener escaño.
Así, no han cuajado las gestiones para hacer una lista centrada en el no a la corrupción, a las imposiciones de austridad de Bruselas, y en el no a la inmigración, sobretodo la islámica, alejada de la extrema derecha franquista o neonazi, que tuviera posibilidades de obtener un escaño. Pero todavía es posible que varias de las listas o grupos que comento a continuación puedan unificarse.

Sí que habrán varias listas a la derecha del PP, alguna de las cuales, si se formaliza, con posibilidades de éxito, que proponen una mayor firmeza del gobierno central ante las propuestas secesionistas de Cataluña, y un no rotundo a medidas de gracia o de acercamiento a los presos de ETA. Alguna de estas candidaturas también aboga por un no total a la despenalización de ningún supuesto de aborto, lo que generaría réditos electorales si el PP amplia el proyecto de ley al tercer supuesto. 
Para hacer una candidatura a las europeas se precisa el aval de 15.000 personas, o el de 50 cargos electos, pudiendo ser éstos, concejales. Con 280.000 o 300.000 votos en toda España se obtendría un escaño. 

PxC Y PxL NO SE PRESENTAN
PxC, partido que con el no a la inmigración como eje central obtuvo 67 concejales en 2011 -de los que conserva 52- confirmó ayer que no se presentará al no haber encontrado socios con los que formalizar una lista conjunta para toda España. PxC está hermanada con el Partido X La Libertad de ámbito español.

Como ya he explicado diversas veces el Partido X La Libertad, liderado por el abogado de Manos Limpias y ex presidente de CEDADE, José M Ruiz Puerta, discrepaba de Josep Anglada y de su responsable de relaciones  nacionales e internacionales, Enric Ravello,  por su pancatalanismo, su discurso poco pulido y por las maneras de hacer y de actuar de Anglada.  Así, en el Congreso de constitución de PxL no fueron invitados ni Anglada ni Ravello a participar ni intervenir, cosa sorprendente si eran partidos hermanos o asociados. 
El nieto de Blas Piñar López, Miguel Menéndez Piñar, forma parte de PxL, junto con diversos exdirigentes de DN, como José Ramón Hernández, o el presidente de la nazi Asociación Cultural de Amigos de Léon Degrelle (jefe de las SS que vivió y murió en España), José Luis Núñez.
 El Partido X La Libertad, constituído como tal el pasado abril, es la transformación de lo que se presentó en en Torrejón de Ardoz el 30 de junio de 2012 bajo el nombre de Plataforma X La Libertad, acto en el que sí participó Anglada. Días después de dicha presentación en Torrejón, Anglada y Ravello hicieron un acto de Perpinyà (Francia) en el que presentaron la extensión de PxC en la Catalunya norte, cosa que molestó a Plataforma X La Libertad, al considerarlo una muestra más del nacionalismo catalanista de Anglada y de la acceptación de Anglada y Ravello (que es y vive en Valencia) del concepto político de Países Catalanes formados por Catalunya, País Valencià, Illes Balears y Catalunya Norte francesa.
 
Desde el PxL estos últimos meses se hicieron gestiones con diversos grupos y personas, estudiándose también la posible implicación de dirigentes de Manos Limpias en la candidatura europea, para poder hacer de la corrupción del PP y la Casa Real uno de los ejes de la campaña, además del rechazo a la inmigración, al islam y a los dictados de Bruselas. Pero la falta de recursos económicos y las dificultades de consensuar con PxC una postura de máxima dureza legal y penal hacia Artur Mas y los partidos que defienden la consulta soberanista, y la ausencia de otros aliados, hizo desistir. No obstante podrían sumarse a una candidatura conjunta si varias de las listas o coaliciones que comento, decidieran unirse.


Josep Anglada
J.M. Ruiz Puerta

PxC, que hace un mes ya anunció que las posibilidades de participar en una candidatura eran escasas, en el comunicado hecho público ayer, tras confirmar que no ha encontrado socios con los que presentarse, incide que su objetivo actual es centrarse en las municipales de 2015 y en las próximas elecciones españolas y catalanas. El Partido X La Libertad, cuyo objetivo es obtener representación en una veintena de municipos, todavía no ha hecho pública su decisión de no presentarse a las europeas, lo cual podría interpretarse como que estarían abiertos a implicarse en una lista conjunta.

OTRAS CANDIDATURAS DE EXTREMA DERECHA: SOLUCIONA, MSR, LA ESPAÑA EN MARCHA, FALANGE ESPAÑOLA Y DE LA JONS, Y AES-FAMILIA Y VIDA

Las candidaturas de extrema derecha que parece que van a presentarse son las sigüientes:

- SOLUCIONA, impulsada por:
 Gerard Bellalta (ex PxC de Vilanova i La Geltrú), condenado a 2 años de prisión por vender contratos falsos a immigrantes. Bellaltà ha legalizado el Partit Espanyol de Catalunya y fue noticia por colocar una bandera española en la estatua de Rafel Casanova el pasado 11 de septiembre.
 Enrique de Diego, periodista antes de Intereconomía. Creó Plataforma X de las Clases Medias, que se alió con Anglada, con quien rompería poco después, denunciando sus maneras de hacer y las ideas nazi-esotéricas de Ravello.
Armando Robles, director de Alerta Digital   
Su idearío es populista, anti imposiciones de austeridad de la UE, por la recuperación de la soberanía presupuestaria y de fronteras, contra la corrupción, contra la inmigración, sobretodo la islámica, y modificación, dentro de la Constitución quen sería reformada, del estado autonómico, suprimiendo o limitando las competencias autonómicas y sus estatutos e instituciones. Defienden a ultranza  la unidad de España y proponen el castigo penal a Artur Mas e ilegalizar a los partidos que apoyan la consulta. (Ver manifiesto político de SOLUCIONA)


 Gerard Bellata en un acte de PxC a Vic

-LA ESPAÑA EN MARCHA, autora de la acción contra el acto de la Generalitat en Blanquerna, en Madrid, el 11 de septiembre, y que se manifestaron en Barcelona el 12 de octubre. Está formada por Alianza Nacional, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español, La Falange (FE) y Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española. 

En su manifiesto conjunto rechazan el estado de las autonomías y la Constitución. Algunos de sus líderes han llegado a defender la violencia contra el separatismo catalán, proponen la salida de la Unión Europea, y con diferentes matices propugnan un estado autoritario como el franquista, con el ideario falangista, nacional sindicalista, de cuya memoria no renuncian. También rechazan categóricamente la despenalización del aborto en cualquier supuesto, incluso de los dos que mantiene el proyecto de reforma del ministro Gallardón. Rechazan la inmigración al considerarla negativa para los intereses de los trabajadores españoles y creen que la multiculturalidad destruye la identidad de la sociedad española.

Tras el acto del 12-O en Barcelona, Manuel Canduela, presidente de DN, mantuvo una agria polémica con Pedro Pablo Peña, de Alianza Nacional, que puso en peligro la continuidad de la plataforma unitaria. Canduela y Peña volvieron a estar juntos en el acto del 20-N en Madrid y   según me ha comunicado hoy mismo Peña, la polémica quedó cerrada y ambos apuestan por continuar trabajando juntos. 

La petición de ilegalización de Alianza Nacional realizada por Izquierda Unida, según Peña sólo es una carta que remitió Gaspar Llamazares al Fiscal General del Estado, el cual la habría trasladado al Fiscal de Tribunal Supremo, que no ha requerido a AN para que comparezca. Por ello Peña confía que quedará en nada.
Eduardo Arias (NPE), Manuel Andrino (La Falange), Manuel Canduela (DN),en pie el general Blas Piñar, y Pedro Pablo Peña (AN). Detrás de Piñar, tapado, J L Corral (MCE-AJE) el 12 de octubre de 2103 en Barcelona


Los presidentes de DN y AN, Canduela y Peña, me han confirmado que ya han aprobado hacer candidatura de La España en Marcha, si bien podrían haber movimientos de última hora ampliando la candidatura a otros grupos o personas.  En cambio, según José Luis Corral del Movimiento Católico Español, todavía no estaba cerrado definitivamente el acuerdo. Al parecer Eduardo Arias, de Nudo Patriota Español, había puesto algunas objeciones al creer poco probable la obtencion de 300.000 votos.
Uno de los nombre que suena para encabezar la lista es la del general retirado, Blas Piñar Gutiérrez, hijo del líder histórico de Fuerza Nueva, Blas Piñar López. Por su bagaje internacional en Bosnia, Estados Unidos y la OTAN, y su condición de no militante de ninguno de los partidos de LEM hace que su perfil sea el más ideóneo para ocupar el puesto. De todas formas es poco probable que el ex general accepte si no ve claras sus posibilidades de obtener escaño (300.000 votos) o, al menos, un resultado digno. Y la única manera de obtener un resultado "digno" sería unificándose con alguna otra lista. Hay que recordar que su padre, el notario Blas Piñar López, líder de Fuerza Nueva y ex diputado al Congreso, se presentó a las europeas de 1987 por el reconvertido Frente Nacional, obteniendo sólo 122.799 votos. 


ACTUALIZADO  a 3 de enero: LEM HACE PÚBLICA SU INTENCIÓN DE PRESENTARSE Y SU DISPOSICIÓN A AMPLIAR LA CANDIDATURA A OTROS GRUPOS

En el comunicado hecho público el 3 de enero dice "LEM pondrá en la calle una campaña desde Enero hasta Mayo de 2014 que sirva como calentamiento previo a la campaña electoral de las Elecciones al Parlamento Europeo a las que, con toda probabilidad, LEM concurrirá como Coalición Electoral en la que esperamos incorporar a cuantas fuerzas políticas sea posible del movimiento político de los patriotas de España."
 
 
-EL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (MSR)  también me ha confirmado su intención de presentarse. Ha intentado que se formalizara un candidatura conjunta con un programa en favor de la unidad de España, pero sin rechazar de plano los derechos de las autonomías históricas, muy centrado en el rechazo a la política de la Unión Europea de la que propugna su salida. También rechaza la inmigración masiva y la multiculturalidad.

No participa de la España en Marcha y el pasado 12 de octubre, que esta plataforma se concentró en Barcelona, el MSR organizó una manifestación en Madrid junto con Acción Nacional Revolucionaria(ANR). 

J.A. Llopart, presidente del MSR, en el acto del 12 de octubre de 2010 en Barcelona

-ALTERNATIVA ESPAÑOLA (AES) con Familia y Vida y la Comunión Tradicionalista Carlista. El líder de AES es Rafael López Diéguez (yerno de Blas Piñar López de Fuerza Nueva y cuñado del general Blas Piñar Gutiérrez de La España en Marcha ) y han realizado gestiones para formar con otros grupos una candidatura más amplia con el no al aborto en ningún supuesto y la unidad de España. Apenas hablan de inmigración. Parece que tienen medios económicos para la campaña. El hecho que el proyecto de ley de aborto mantenga dos supuestos es una baza política para ellos y en el caso que Gallardón ceda y admita el tercer supuesto, piensan rentabilizarlo políticamente.

-FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS No forma parte de La España en Marcha al ser un grupo distinto a La Falange (FE). Tiene nulas posibilidades, si bien ha hecho gestiones para integrase en una candidatura más amplia, cosa que no descarta.

RESULTADOS DE 2009:
En las europeas de 2009 obtuvieron estos resultados:

AES, encabezada por Rafael López Diéguez: 19.583 votos
Familia y Vida: 10.456 votos
Falange Española y de las JONS: 10.031 votos
Democracia Nacional, encabezada por Manuel Canduela: 9.950 votos
Frente Nacional (actualmente disuelto): 7.970 votos.
MSR, encabezada por Carmen Martín Padial y con concejales de Partit X Catalunya en la lista, escindidos de PxC: 6.009 votos
Falange Auténtica: 5.165 votos
En dichas elecciones el escaño se conseguía aproximadamente con 295.000 votos


VIDAL QUADRAS, ORTEGA LARA Y SANTIAGO ABASCAL PODRÍAN HACER UNA CANDIDATURA EN DEFENSA DE LA UNIDAD DE ESPAÑA Y DENUNCIANDO LAS CONCESIONES DE RAJOY A LOS PRESOS DE ETA Y SU "DEBILIDAD" ANTE EL PULSO SOBERANISTA CATALÁN



Abascal, Vidal Quadras y Ortega Lara, denunciando la postura de Rajoy ante ETA y A. Mas (El Diario.es)

El eurodiputado del PP, Alejo Vidal Quadras, junto con el  secuestrado por ETA, Ortega Lara, y  el ex dirigente del PP, Santiagao Abascal, que han criticado reiteradamente la supuesta debilidad de Mariano Rajoy y  PP ante ETA y el soberanismo catalán, se están planteando hacer una candidatura a la derecha del PP que, en modo alguno, podría identificarse con la extrema derecha europea. No podría catalogarse como una candidatura similar al Frente Nacional ni al FPO austriaco dado que, ni se centraría en la inmigración y el islam, ni rechazaría la pertenecia a la UE, ni propone la salida del euro. Sí sería una candidatura de extrema derecha en el mapa político español, que aprovecharía las elecciones europeas  para entrar en la escena política de cara a las próximas elecciones españolas. 

En todo caso, si el gobierno de Rajoy hace gestos hacia los presos de ETA o no actua duramente para bloquear los pasos del proceso para realizar la consulta en Cataluña, o amplia los supuestos de la ley del aborto, estas candidaturas sacarán evidentemente un rédito político en las elecciones de mayo. Otra cosa es que, excepto de la hipotética lista de Vidal Quadras, el resto de candidaturas tienen en estos momentos pocas posibilidades de obtener 300.000 votos. 

Sunday, December 29, 2013

ACTE A VIC, 5è ANIVERSARI ATAC A GAZA, DINS LA CAMPANYA "COMPLICITATS QUE MATEN"

ACTUALITZAT, amb fotos de l'acte.


Mohammad Rujailah, codirector del documental 'To shoot an elephant' explicant a La Nyàmera de Vic com va anar el rodatge a la Franja de Gaza durant l'atac israelià de fa cinc anys. Un projecte que ell i l'Alberto Arce van començar a gravar 4 dies abans de començar l'atac, sense imaginar que serien testimonis d'aquesta massacre en la que moririen més 1400 persones, la majoria civils, entre ells un metge de l'hospital on graven part del documental. Resulta esgarrifoses les imatges dels nens morts i la gravació de com tirotegen i fereixen als sanitaris de l'ambulància en la que ells anaven.  

Rujailah, nascut a Gaza però que actualment viu a Barcelona, va presentar el vídeo però no es va quedar a la sala durant la projecció: “No em quedaré a veure el vídeo, per mi és molt dur recordar-ho”, va comentar. 
Després de les dues hores de film que van impactar a la trentena d’espectadors, Rujailah va parlar sobre el boicot a Israel, sobre el paper de les universitats israelianes en el desenvolupament armamentístic i finalment, sobre la situació política a Palestina.

“El moviment de boicot a l’Estat d’Israel és lent, si aconseguim que la Universitat de Vic trenqui els acords amb les universitat israelianes no canviarà la vida de la meva mare, que viu a Gaza, però si anem sumant petites victòries com aquesta, al final aconseguirem que Israel canviï les seves polítiques i acabi amb la repressió”, va explicar Mohammad Rujailah, i va afegir: “Alguns diuen que fer boicot és radical però la radicalitat està en els bombardejos de Gaza.






 Mohammad Rujailah amb Joan Coma Rura, de la campanya "Complicitats que maten" que ha presentat l'acte i ha explicat els motius pels que es rebutja l'acord de la Universitat de Vic amb universitats com la Haifa, que fa cinc anys va fer un comunicat donant suport a l'atac als palestins

 Mohammad Rujailah comentant els fets que es recullen al documental





Han passat cinc anys del brutal atac que l’Estat d'Israel va cometre sobre la població palestina de la Franja de Gaza. L'atac -realitzat per aire i terra, amb bombes de fòsfor- no només va anar dirigit a objectius militars, sinó que també a va afectar a cases, hospitals, escoles i altres infraestructures. Com sempre, les terribles conseqüències van ser per a la població civil amb un balanç de 1.400 morts palestins (contra 10 israelians) i vint mil desplaçats fins a dia d'avui.

Des de la campanya Complicitats que maten hem cregut convenint realitzar un cinefòrum per no oblidar el que va passar i el que seguirà passant sempre que complicitats (com, per exemple, les que té la Universitat de Vic amb universitats israelianes) segueixin pactant-se. Per aquest motiu, el proper 29 de desembre hem preparat un cinefòrum per parlar i debatre sobre la situació de Gaza i, també, explicar quina implicació hi van tenir les universitats israelianes.

18:00h
Projecció del documental "To Shoot an Elephant", que narra l'atac que Israel va realitzar a Gaza (Palestina) entre el desembre de 2008 i el gener de 2009.

20:00h
Xerrada-debat sobre com es va viure l'atac des de dins de la Franja de Gaza, que contindrà detalls sobre les vinculacions que hi van tenir les universitats israelianes. Comptarem amb la presència de:
- Mohammad Rujailah, codirector de la pel·lícula
- Joan Coma, doctorant en ciència política


Foto d'agència del bombardeig amb fòsfor blanc d'un centre de refugiats de l'ONU

Després de l'alleujament que va representar l'obertura temporal del pas fronterer amb Egipte (conseqüència dels canvis polítics en aquest país), la Franja de Gaza i els seus 1,7 milions d'habitants es troben avui completament aïllats, en una situació humanitària dramàtica: 6 hores d'electricitat al dia, 1,1 milions de persones bevent aigua no sanejada, manca de medicaments bàsics i d'aliments, una economia arruïnada, famílies aïllades de la resta del país i una total dependència de l'ajuda estrangera. Els atacs a camperols i pescadors són quotidians.

L'acte és avui diumenge 29 de desembre a les 6 de la tarda a La Taverna Social la Nyàmera de Vic!
 Lloc: Taverna Social La Nyàmera (Rambla Sant Domènech, 1. Vic)
Convocatoria de l'event a Facebook, clica 


Aquesta foto la vaig fer el gener de 2009 a Isfahan, on era aquells dies, on es va fer una manifestació contra l'atac a Gaza

Manifest "Complicitats que maten"

El 12 de novembre la Universitat de Vic (UVic) va fer públic un comunicat de premsa en el que anunciaven la signatura d’acords de col·laboració amb institucions israelianes. El rector de la Universitat de Vic, Jordi
Montaña, que va viatjar a Israel aquest novembre amb la delegació que va acompanyar el viatge oficial del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va signar un conveni de col·laboració amb la Universitat de Haifa i el Rambam Health Care Campus.
Amb la firma d’ambdós convenis, la UVic pretén impulsar amb institucions israelianes programes de mobilitat per a professors, investigadors i estudiants, com també cooperar per establir graus i màsters interuniversitaris. Tal com expliquen, “aquests acords s’emmarquen dins la línia estratègia d’internacionalització de la UVic.”
Nosaltres, els firmants d’aquest manifest, entitats, col·lectius i persones a títol individual, rebutgem aquest conveni pels motius que exposem a continuació:
El juliol del 2005 la societat civil palestina va fer una crida unitària per iniciar una campanya d’aïllament internacional d’Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d’apartheid. Més de 130 organitzacions de la societat civil palestina van adherir-se al manifest. Des d’aleshores, la campanya civil internacional per al Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s’ha anat estenent arreu del món i ha sumat múltiples suports.
A través d’aquesta campanya de mesures punitives no violentes, el poble palestí vol poder exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació i acabar amb la injustícia històrica a què es veu sotmès des de 1948, des de la Nakba (catàstrofe).
L’establiment de l’Estat d’Israel l’any 1948 va significar l’expulsió de més del 70% de la població indígena de les seves llars i de la seva terra. Més de 700.000 palestins i palestines esdevingueren refugiats. A partir de la Guerra de 1967 Israel posà en marxa l’ocupació militar i civil de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. 300.000 palestins foren desplaçats de les seves llars. Avui, els refugiats palestins sumen més de cinc milions. Israel continua negant-los el seu dret al retorn, incomplint la Resolució 194 (1948) de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.
A Cisjordània i Jerusalem Est, Israel hi ha establert més de 230 assentaments, amb prop de 600.000 colons jueus, impossibilitant la creació d’un Estat palestí viable i autònom. Per altra banda, Israel segueix ocupant els Alts del Golan sirians des de 1967, on hi resideixen més de 20.000 colons jueus a 32 assentaments. Tots aquests assentaments són il·legals segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Des de l’any 2005 Israel ha imposat un bloqueig criminal a la Franja de Gaza. La situació a la Franja de Gaza és d’extrema crisi humanitària i així ho han documentat les Nacions Unides.
L’Estat d’Israel ha establert i consolidat tot un aparell legislatiu discriminatori vers el 20% de la seva població, la minoria àrab. Més d’una cinquantena de lleis discriminen els palestins i palestines amb ciutadania israeliana.
Les institucions acadèmiques israelianes no són alienes al desenvolupament i manteniment d’aquest sistema de control institucionalitzat i fragmentació territorial a què es veu sotmès el poble palestí. En són part necessària i imprescindible, i per això rebutgem l’acord de col·laboració que la UVic vol establir amb universitats israelianes:
  • Per llei, els soldats, exsoldats i els estudiants reservistes reben un tracte preferencial en totes les universitats. Mai cap universitat ha expressat cap mena d’oposició, ni tan sols de manera simbòlica.
  • La discriminació vers els palestins també es veu reflectida amb la seva desproporcionada baixa representació en tots els nivells educatius. Són el 20% de la població de l’Estat d’Israel, però només representen el 9,5 % dels alumnes de grau, un 4,8% dels de màster, un 3,2 % dels de doctorat i un 1% del personal acadèmic.
  • Tal i com passava a la Sud-àfrica de l’Apartheid, a Israel les institucions acadèmiques no són espais innocents on hi regni la llibertat acadèmica i les idees progressistes. Ben al contrari, les universitats ajuden de manera particular a desenvolupar el coneixement necessari per assegurar i recolzar les pràctiques i polítiques que allarguen l’ocupació i colonització dels Territoris Palestins.
  • Les empreses militars israelians fan possible les persistents i greus violacions que Israel comet de la Legalitat Internacional. Subministren l’armament i la tecnologia que permet a Israel cometre atrocitats, com els bombardejos de Gaza 2008-09 amb més de 1.300 morts, més del 30% menors, i les diàries violacions dels Drets Humans. El sistema universitari i els instituts de recerca israelians estan profundament implicats en la recerca militar i els projectes de desenvolupament armamentístic, situant-se al centre de la planificació i execució dels crims de guerra israelians. Michael Federman, President de la Junta de Directors d’Elbit Systems (una de les principals empreses fabricants de materials electrònics de Defensa a Israel), és membre de la Junta Directora de la Universitat Hebrea de Jerusalem i de l’Insitut  Weizmann. La implicació de l’acadèmia israeliana amb l’Ocupació dels Territoris Palestins i el sistema d’Apartheid israelià és del tot innegable.
  • La Universitat de Haifa és un exemple del que s’ha exposat anteriorment. Patrocina, conjuntament amb l’exèrcit, un programa acadèmic que forma futurs oficials d’intel·ligència i es duu a terme en una base militar al mateix campus universitari. Dóna preferència als estudiants que han servit l’exèrcit a l’hora d’assignar les places de residència pels seus estudiants, un criteri obertament discriminatori contra els estudiants àrabs-palestins. A més, a la guia oficial de la universitat per a estudiants internacionals inclou advertències específiques de no visitar els pobles i ciutats palestines situades dins l’Estat d’Israel, i desaconsella totalment visitar els territoris palestins, Cisjordània i Gaza.
És per això que:
  • Exigim al Rector de la UVic, el Sr. Jordi Montaña, i al president de la Fundació Universitària Balmes i Alcalde de Vic, el Sr. Josep Maria Vila d’Abadal, reconsiderin completament els acords de col·laboració, en nom de la Universitat de Vic, amb una universitat israeliana.
  • Exigim que fins que la universitat amb la que es vulgui establir l’acord no emeti un posicionament clar i públic en defensa d’aquests mateixos punts i es desvinculi de qualsevol col·laboració amb l’exèrcit i la indústria armamentística, la Universitat de Vic no pot establir cap mena de col·laboració amb aquesta institució israeliana. Fer-ho la convertiria en còmplice de tots i cadascun dels crims que l’Estat d’Israel comet vers la població civil palestina, per legitimació d’una part imprescindible del sistema que possibilita l’execució d’aquests crims.
Tal i com demana la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, considerem legítima la crida fins que l’Estat d’Israel no compleixi amb la seva obligació de reconèixer el dret a l’autodeterminació del poble palestí i acati el Dret Internacional per mitjà de la finalització de l’ocupació i la colonització del territoris ocupats l’any 1967 i el desmantellament del Mur; el reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs palestins d’Israel a una plena igualtat; el respecte, la protecció i la promoció dels drets dels refugiats palestins a retornar a les seves llars i propietats tal i com ho va estipular la Resolució 194 de les Nacions Unides.
Contràriament al que es diu des d’àmbits poc informats o simplement amb voluntat desinformadora, la crida al boicot internacional no busca la destrucció i/o desaparició de l’Estat d’Israel, sinó l’estricte acompliment de la legalitat internacional i el respecte pels drets humans i el dret a l’autodeterminació del poble palestí.
Vic, 20 de novembre de 2013
Veure adhesions
Anar al blog de la campanya

 
ban nha mat pho ha noi bán nhà mặt phố hà nội